dilluns, 1 d’octubre del 2012

Retrats de Ramon Casas (1970)


Quan vaig comprar el llibre “Retrats de Ramon Casas” (la tercera edició revisada de l’any 1997) ho vaig fer perquè m’agraden molt els dibuixos i les pintures d’aquest gran pintor català, i els 161 retrats que apareixen en aquest volum no em van fer canviar d’opinió. Però, vet aquí, que en el moment de revisar el seu interior em vaig adonar que encara era més complet del què em pensava. La majoria dels models dibuixats representen figures importants nascudes quasi totes a la segona meitat del segle XIX, tant escriptors, músics, pintors (com el mateix autor), escultors o polítics, sobretot de Barcelona i de Catalunya, però també alguns artistes de l’estat espanyol o internacionals. I tots ells estan acompanyats per un text escrit amb molta traça i amb plena informació per Andreu Avel•lí Artís, més conegut com “Sempronio”, periodista i escriptor que va escriure molts llibres sobre Barcelona i que va ser reconegut com a cronista oficial de la ciutat a l’any 1972. Tot això fa que per un moment ens sembli viure a la Barcelona d’aquella època, on surten noms populars com Els Quatre Gats, Pèl & Ploma, L’Avenç, i, en general, gent tan coneguda com Santiago Rusiñol, Pablo Picasso, Pompeu Fabra, Francesc Macià, Jacint Verdaguer o Joan Maragall, i descripcions tan emotives com les del pianista i compositor Enric Granados, el poeta i dramaturg Àngel Guimerà, o el violoncel•lista i compositor Pau Casals. O sigui que estem davant d’una excel•lent obra, plena d’història i art, on podem conèixer gent important per a la cultura i llengua catalanes i a la vegada disfrutar del traç vigorós d’un artista que va aconseguir fins i tot que el públic pogués fer-se una idea de la manera de ser de la persona representada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...