Molts dels seguidors de Tintin no les teníem totes amb l’adaptació al cinema de les seves aventures que portaven entre mans Steven Spielberg i Peter Jackson. Un nord-americà i un neozelandès portant a la pantalla un personatge tan europeu? Una peli d’animació en motion capture? Ai, ai, ai...
Doncs tots aquestes pors desapareixien en els quinze primers minuts de pel·lícula (inclosos els magnífics títols de crèdit). El respecte cap a l’obra d’Hergé és notable. Els guionistes fan el que han de fer, adaptant lliurament diferents històries dels àlbums per fer-los més adients al llenguatge cinematogràfic i alhora mantenint una total fidelitat als personatges, l’època, el to i l’humor un pèl innocent dels còmics. Afortunadament, evita caure en la correcció política actual que impediria introduir alguna elements característics de les aventures d’Hergè en una peli d’animació per a tots els públics: Us imagineu un Tintin que no agafi una pistola en tot el metratge? O un Haddock que no es dediqués a beure a la mínima oportunitat?
També tenia certes reticències cap a la tècnica d’animació després de veure pel·lícules com Beowulf, però a Tintín trobo que hi queda d’allò més bé. Hergé sempre havia dibuixat un còmic molt realista amb els escenaris i els objectes i alhora amb un traç molt senzill en els personatges. El motion capture aconsegueix un efecte semblant a la pantalla donant a més molt realisme als moviments dels personatges i a les escenes d’acció.
Ens trobem davant d’una pel·lícula familiar que comença amb un misteri, va avançant i creixent en aventures per acabar amb algunes escenes d’acció espectaculars. Esperem que Peter Jackson també estigui a l’alçada amb la segona part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada