Un desconegut amb una camisa blanca, un vestit i corbata negres, entrega un maletí amb una pistola, 100 bales impossibles de rastrejar i les proves que demostren de forma clara qui és la persona que t’ha amargat la vida.
Tot i que va estar publicant-se durant 10 anys, 100 bales té tot l’aspecte de ser un còmic perfectament planificat des del principi. Amb una estructura argumental que recorda molt a la d’una sèrie de televisió, durant els seus 100 capítols, Brian Azzarello ens explica petites històries que de mica en mica van encaixant, deixant-nos veure al final l’obra completa. El resultat potser és un pèl enrevessat, pel que us recomano, si podeu, llegir-la tota seguida en la seva edició integral.
100 bales és sèrie negra que conté tot el que se li demana al gènere: violència, sexe, cert misteri i personatges carismàtics.
El lector va dubtant durant els 100 capítols. No acabem de tenir clar qui són els bons i qui els dolents si és que n'hi ha, i ja us aviso que no ho sabreu ni al final. Tot i així acabereu tenint certa empatia amb bona part dels personatges.
Estem al davant d’una de les grans obres publicades per Vertigo, el segell de còmics editor de Sandman. 100 Bales, a diferència de l’obra de Gaiman, te l’aventatge d’estar dibuixada en la seva totalitat per un sol autor, Eduardo Risso. Risso té un estil de dibuix que em deixa força indiferent, però cal reconèixer que encaixa molt bé amb les històries que ens explica aquest còmic, i al ser l’únic dibuixant, dóna a la història un sentit unitari que la fa millor en el global.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada