Crónicas de Jerusalén (Chroniques de Jérusalem, 2011)

Guy Delisle sembla especialitzat en viatjar a països en conflicte o subjectes a règims dictatorials i explicar-nos en un còmic les seves experiències en primera persona per acabar donant-nos, a través de les seves anècdotes, una visió general del conflicte molt subjectiva i alhora honesta.

A Shenzhen vam conèixer aquesta ciutat xinesa, a Crónicas Birmanas aquesta dictadura del sud-est asiàtic, a Pyonyang un retrat de l’estalinisme de Corea del Nord i ara Deslisle se’n va amb la seva dona i fills a un país democràtic però immers un greu conflicte que s’eternitza: Israel.

Mentres la seva dona treballa a Metges Sense Fronteres, Delisle intenta fer una vida normal i corrent amb els seus fills. No tarda però en patir en primera persona la tensió del territori. A partir de petites anècdotes que li passen durant els seus passejos pel parc, les seves visites turísitiques, les trobades amb altres estrangers que viuen a la zona, o les més o menys arriscades visites als check points fronterers, ens construeix una narració que corre en una direcció oposada al periodisme de investigació en format còmic que fa Joe Sacco (al que el mateix Delisle es refereix en un dels capítols). Sense abandonar l’humor de les seves anteriors obres ens presenta les diferents opcions religioses que conviuen al territori i el difícil i ridícula que pot arribar a ser la  convivència a l’orient mitjà degut als murs físics i mentals que s’hi ha construït durant dècades.

Tot plegat ho fa sense un posicionament polític explícit però si una crítica a certs col·lectius de totes bandes permetent que el lector n’extregui les seves pròpies conclusions.