dilluns, 7 de maig de 2012

Rififí (Du rififi chez les hommes, 1955)


Rififí (1955), de Jules Dassin, és una pel·lícula molt entretinguda pel seu ritme narratiu, i en la qual destaca el robatori a una joieria que es recordarà sempre per la seva seqüència en silenci i per estar pensat fins l'últim detall, aconseguint que l'espectador tingui gairebé la mateixa tensió que els personatges. 

La història se centra en un tipus anomenat Tony Le Stephanois, que després d'haver estat cinc anys a la presó per encobrir a un amic, s'uneix amb tres companys per obrir la caixa forta d'una joieria (un d'ells és el mateix Jules Dassin). Aquest personatge principal està encarnat per Jean Servais, un actor belga que segurament fa el paper de la seva vida, ficant-se en la pell d'un tipus amargat, malaltís i fins una mica gran per a aquests tipus d'assumptes. Tot i això, aconsegueix un personatge amb carisma, que ajuda a que l'espectador cregui en les seves tàctiques i en la seva manera d'actuar.

Dassin construeix amb eficàcia una història on el guió està molt ben estructurat, amb un domini de la càmera destacable, acompanyant el moviment dels personatges i fins de vegades la seva mirada. És un bon exercici de posada en escena en què des del primer minut ens té atrapats, amb uns girs en el guió que fan que el nostre interès augmenti en cada moment. Com a curiositat, el director italià Mario Monicelli va fer una paròdia d'aquesta història amb la pel·lícula Rufufú (I soliti ignoti, 1958), considerada com la primera comèdia italiana (i una de les millors). I a Espanya, el director José María Forqué va voler fer també una comèdia sobre l'atracament perfecte anomenada Atraco a las tres (1962), interpretada per Cassen, José Luís López Vázquez, Manuel Alexandre, Gracita Morales i Alfredo Landa, que també és considerada com una de les millors comèdies espanyoles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...