dimecres, 14 de setembre de 2011

Oído caníbal (2010)


Hem parlat de dues de les tres sèries que ha produït Canal+ i amb les que ha aconseguit donar un impuls a la ficció televisiva espanyola: "Que fue de Jorge Sanz?" i "Crematorio", però encara ens quedava parlar de la primera i alhora més arriscada de les tres: Oído Caníbal. Aquesta (mini)sèrie és una autèntica raresa, una aposta clara per un autor novell i la seva proposta clarament diferenciada i per un públic minoritari.
David Navarro ens mostra un grup de sociòpates que fan terapia conjunta i la seves patologíes que els porten a violar repetidament i de diferents maneres la intimitat de les persones del seu entorn. És en aquest punt on l'espectador comença a sentir-se incòmode i possible víctima sense saber-ho.
A partir d'aqui l'argument deixa de ser verosímil en alguns moments per enrabassat, i falla en algun que altre aspecte més formal. Tot i així, degut a l'alenada d'aire fresc que representa aquesta proposta i la seva contenció pel que fa a la durada (explica el que ha d'explicar en el temps just i necessari), fa que sigui una sèrie del tot recomenable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...