El lector poc habituat a l’estil literari de Dostoievski no s’ha de deixar desanimar per les primeres pàgines de la novel·la, que li poden resultar un tant soporíferes. Després d’aquest tràngol inicial, el lector s’adonarà que aquestes pàgines eren necessàries, i començarà a gaudir de l’ obra fins el punt que al final els resultarà curta.
La història transcorre en una província X de la Rússia de finals del s.XIX, la vida d’aquesta província es veurà alterada per un grup de conspiradors revolucionaris. Amb aquest argument, Fedor Dostoievski considerat un mestre de la novel·la psicològica, començarà a presentar-nos una variada gamma de personatges entre els quals destaquen:
Stepan Trofimovitx: intel·lectual frustrat i mantingut per una aristòcrata (Anna Petrovna).
Verjovenski: un líder destructiu de cap a peus.
Alexei Kirilov: el suïcida. És un suïcida peculiar, ja que amb el seu suïcidi (lliure albir) pretén esbrinar l’existència o la inexistència de Déu: “Si Dios existe, toda la voluntad es suya, y yo no puedo escapar a su voluntad. Si Dios no existe, toda la voluntad es mía, y yo estoy obligado a mostrar mi libre albedrío” “El generoso Kirilov no pudo soportar su idea y se voló la tapa de los sesos.”
Schàtov: l’home-víctima.
Stavroguin: ve caracteritzat per la seva incapacitat per estimar, nihilista dels sentits.
Molts analistes consideren aquesta obra, com una obra premonitòria de les revolucions que s’esdevindran a la Rússia dels anys posteriors. També podríem considerar-la un tractat sobre el fanatisme; quins són els seus gens inductors?, sobre quines personalitats actua?, són algunes de les qüestions que planteja el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada