Crónica de un verano (Chronique d'un été, 1961)

Si en aquests temps es fes un documental que es basés en un estudi sobre la manera de viure dels habitants de ciutats espanyoles com Madrid o Barcelona, el seu resultat recordaria, encara que amb altres matisos i altres tipus de vida, al que van aconseguir mig segle enrere els francesos Jean Rouch, director de cinema i antropòleg, i Edgar Morin, filòsof i polític, amb el molt interessant documental Crónica de un verano, que es va realitzar a París en l'estiu de 1960.

L'atenció se centra en xerrades profundes amb obrers, estudiants, immigrants, i introduint temes com la guerra d'Algèria, que ja durava sis anys, i altres tan actuals com el treball o l'habitatge, relacionat amb la forma de vida de cada ciutadà. I el més curiós és que la pel·lícula acaba amb un debat amb alguns dels personatges principals del documental als quals se'ls ha passat en privat, donant cada un d'ells el seu punt de vista sobre el que han vist, i el resultat per alguns més satisfactori que per altres, però donant un sentit més interessant al global de la cinta. Els mateixos directors donaran també el seu balanç pel que han aconseguit i per les opinions dels seus protagonistes.

Aquí deixo un enllaç de la millor seqüència del documental en què dues noies van amb un micròfon pels carrers parisencs a preguntar a la gent si és feliç o com fan per defensar-se en la vida: http://www.youtube.com/watch?v=JcbWBtv78tE&list=UUkXa5omAk5o9RxY_NpNxoSg&index=4&feature=plcp