dimecres, 25 de gener de 2012

Spiderman: La última cacería de Kraven (Spider-man: Kraven's last hunt, 1987)


 
Als anys 80, autors com Frank Miller o Alan Moore amb obres com Daredevil: Born Again i Watchmen respectivament van revolucionar els còmics de superherois amb històries tan realistes com els hi permetia el gènere i donant un tractament adult i fosc.
L’èxit de crítica i públic de propostes com aquestes va portar a una sobreexplotació d’aquesta mena de conceptes que van portar, com sol passar en aquests casos, grans quantitats de històries sense cap mena de valor, però també alguna història que sense estar al nivell de les obres mestres de Miller i Moore, si que les podem qualificar com a notables.
Un d’aquests casos és la saga d’Spiderman “La última cacería de Kraven”. Guionitzada per J.M. DeMatteis i dibuixada per Mike Zeck, es tracta d’una història en que un té la sensació que, com a les grans obres de la dècada, els autors van gaudir de força llibertat creativa per fer el que vulguessin amb un dels enemics d’Spiderman. El supervillà Kraven era tot un clàssic però també era força ridícul, cosa per altra banda habitual en els enemics d’Spiderman. Gairebé gosaria dir que DeMatteis demostra que no hi ha mals personatges sinó guionistes sense idees, ja que aconsegueix fer de Kraven un personatge boig i temible.
El to fosc de la història està molt ben il·lustrat per Mike Zeck, un dibuixant que personalment m’agrada molt i que sempre he pensat que va tenir menys fama de la que es mereixia. En resum, un bon còmic de Spiderman, tot i que tan sinistre i amb uns personatges tan fora de si, que quedaria molt millor amb Batman com a protagonista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...