Metropolis és d’una peli de ciència ficció, amb dosis importants d’acció, violencia, amb trama política i que no aconsellaria per a nens. Rintaro recull el millor de la millor animació japonesa però també allò que la fa més difícil de digerir.
Ens situem a un futur on trobem una Metròpolis amb punts en comú amb la creada a la peli de Fritz Lang, on el progrés tecnològic ha portat a una societat orwelliana, plena de misèries i amb unes diferències classistes radicals. I com al film de Fritz Lang, també es crearà un robot amb formes femenines que en aquest cas hauria d’estar destinat a liderar aquesta societat.
Aquesta forma de retratar el futur en aquesta mena de ciutats és típica del manga. El mateix guionista d’aquest film, Katsuhiro Otomo (adaptant l'obra d'Osamu Tezuka), ens en va mostrar una versió al clàssic Akira. Igual que Akira aquesta pel·lícula és una joia de l’animació per a adults. Tot està ben cuidat, el disseny de les escenes els moviments dels personatges, els moviments de la càmera. Però com passa a moltes pel·lícules d’animació japoneses, exceptuant les obres mestres de Miyazaki, la pel·lícula s’entreté massa a explicar-nos-ho absolutament tot, girant massa sobre si mateixa i aburrint en alguns fragments a l’espectador, per molt meravellat que estigui per l’espectacle visual que se li ofereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada