dilluns, 30 de gener de 2012

Napoleon Dynamite (2004)


La comèdia adolescent americana ha donat petites joies com “Desmadre a la americana (Animal House, 1978)” i molta porqueria que no val la pena mencionar. Tot i que aparentment sembla un gènere que ja ha donat tot el que podia, de tant en tant ens anuncien una nova pel·lícula que ha de representar una renovació del gènere i que al final no deixa de ser més del mateix. 
En aquest panorama, la pel·lícula de Jared Hess representa una excepció que, si bé no renova el gènere ja que no crea escola, si que l’aborda des d’un punt de vista totalment diferent en tots els aspectes: el tipus d’humor, els personatges, el tractament de la història, etc. Hess ens mostra la vida d’un inadaptat d’institut, de la seva difícil relació amb qui l’envolta, les seves dèries i tot això sense pretendre expressament que ens en riem ni que en sentim llàstima, la narració és molt freda i distant i l’espectador pot arribar a tenir sentiments contradictoris cap als personatges. Els seus personatges, la poca implicació emocional que transmet la història i la seva estètica, present des dels seus magnífics títols de crèdit, és el que més m’ha agradat i sorprès d’aquesta peli.
Per últim, avisar-vos que no espereu trobar-hi l’humor gruixut que caracteritza aquest tipus de films, fins i tot és fàcil que a la pel·lícula li costi arrencar-vos un somriure. El seu sentit de l’humor és molt personal i polaritzant. O us encantarà o us avorrirà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...