divendres, 20 de gener de 2012

Els silencis d'Eslet (1996)


A manera de presentació, dir que ens trobem davant una novel·la de ciència-ficció especulativa, escrita per Jordi Solé i Camardons, guanyadora del Premi Juli Verne 1995. L'adjectiu que acompanya a ciència-ficció, no és una invenció meva, sinó que és matisat pel propi autor i, de fet, crec que d'una manera molt encertada, ja que l'obra és una especulació futurista i analítica d'una realitat social complexa en un possible món extraterrestre.  

Fet aquest incís, i centrant-me a parlar ja de l'obra pròpiament dita, començaré fent una breu pinzellada de l'argument. L'acció del llibre transcorre en un planeta extraterrestre on els seus habitants són sords-muts i , per tant, la comunicació no és una comunicació verbal, com a la que estem habituats, sinó que és visual, gesticular, tàctil i olfactiva. Aquest no és l'únic tret cultural a destacar d'aquesta civilització estraterrestre, també és molt diferent la manera d'aparellar-se dels individuos d'aquest planeta, no existeixen les parelles, sinó que les relacions afectives s'esdevenen formant trimonis ( terme inventat per l'autor per definir les relacions entre dues dones i un home). 
Ara bé, tot aquesta estructura social i cultural trontollarà quan un esletià s'enamori d'una única esletiana i comenci a qüestionar i posar en dubte, tot allò que creia lògic i natural dins de la seva societat. 

Aquest marc li serveix a l'autor per parlar de sociolingüística i del poder de les paraules com a eina per a canviar el món- en aquest cas de la paraula escrita, clar-, també de les revolucions i dels canvis de mentalitat, de les relacions de parella i de la necessitat comunicativa, sigui en la forma que sigui, de qualsevol ésser intel·ligent. 

Per finalitzar, dir que és una novel·la que m'ha sorprès i recomano , i que demostra, una vegada més, que mitjançant la ciència-ficció també es pot fer bona literatura. 



3 comentaris:

  1. El "poder" de les paraules sí, però també he volgut mostrar la insuficiència de les paraules, tot i que això es veu més en l'altra novel.la "La síndrome dels estranys sons" (3i4)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les paradoxes, la lluita per la llibertat, els condicionaments culturals: neixen el doble de dones esletianes que homes...

      Elimina
  2. Gràcies Jordi per les teves puntualitzacions , no tots els dies es té l'oportunitat de poder comentar un llibre amb l'autor. Et felicito pel llibre que vas escriure.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...