El llop estepari, novel·la escrita per Hermann Hesse, és una obra no apte per a personalitats depressives o amb tendència a l'aïllament social. Ara que, mirant-t'ho bé, potser és la novel·la ideal per aquest tipus de gent.
Harry Haller és el protagonista de la història i també es converteix en l'eix principal, de fet: menys una introducció feta pel nebot de la llogatera de l'habitació on resideix Haller, tota la resta del llibre és narrat en primera persona pel protagonista. D'aquesta manera, el llibre esdevé un assaig psicològic de la personalitat de Haller i l'expressió escrita de la seva lluita interna; una lluita vers les dues personalitats que el defineixen com a individuo, la part més sociable, seu dels sentiments i de les emocions "amables", i la part més solitària, on hi resideix la part més salvatge, més primitiva i impulsiva i que dóna nom a la novel·la, el llop estepari.
Crec que és important conèixer el context històric en el qual va ser escrita la novel·la, durant el període d'entreguerres, i també la biografia de Heman Hesse per entendre-la millor. De totes maneres, tot i aquesta coneixença prèvia, advertir que no és una novel·la de lectura fàcil, penseu que ens posem dins del cap d'un personatge depressiu, amb tendències suïcides, ple de dubtes existencials i amb un marcat caràcter egocèntric. Dit això, crec que és interessant llegir aquest llibre, encara que només sigui per entrar dins del " Teatre Màgic" creat per l'autor, on darrera de cada porta podem trobar, o no, la resposta a aquelles preguntes més íntimes que atormenten la nostra existència.
Crec que és important conèixer el context històric en el qual va ser escrita la novel·la, durant el període d'entreguerres, i també la biografia de Heman Hesse per entendre-la millor. De totes maneres, tot i aquesta coneixença prèvia, advertir que no és una novel·la de lectura fàcil, penseu que ens posem dins del cap d'un personatge depressiu, amb tendències suïcides, ple de dubtes existencials i amb un marcat caràcter egocèntric. Dit això, crec que és interessant llegir aquest llibre, encara que només sigui per entrar dins del " Teatre Màgic" creat per l'autor, on darrera de cada porta podem trobar, o no, la resposta a aquelles preguntes més íntimes que atormenten la nostra existència.
Molt bona ressenya! I molt bona novel·la, sí senyor! També diria que en alguns moments no és fàcil de llegir, com passa cap al final, però val molt la pena, sobretot pel personatge principal i per un dels personatges femenins més interessants que m'he trobat en una obra fictícia.
ResponEliminaTens tota la raó Dani, el personatge d'Armanda és fascinant alhora que desconcertant. A més, amb aquest personatge, Herman Hesse toca un tema tabú a l'Europa dels anys 20 amb una naturalitat que sorprèn.
ResponElimina