Una nova lectura de “Els lleons de la vella Europa”.
Murakami i la barreja de realitat i màgia que esquitxa les seves històries no han estat del gust de tothom, hi ha qui li agrada l’aparició de fets inexplicables, hi ha qui no li agrada i hi ha a qui li podria agradar, però no de la manera que ho explica l’autor.
El que si que agrada a tothom és com en aquesta novel·la amb un cert component eròtic, Murakami ens retrata de nou alguns dels seus personatges habituals: solitaris i desconcertats sobre quin futur els espera i volen, amb una gran descripció tan física com psicològica que en fa uns personatges molt interessants i amb els que el lector s’hi identifica fàcilment en algun o altre aspecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada