Tot i que més o menys segueixo a Sergi Pàmies a través del que escriu a diaris, explica a radios i diu a TV, des que fa molts anys em van fer llegir la seva novel·la Sentimental no m'havia llençat a llegir cap altre llibre seu. Greu error que hauré de corregir.
Habitualment Pàmies em diverteix amb el seu posat als matins de TV3 o quan apareixia la ràdio amb en Basté. El seu posat d'antisocial, passota i enfadat amb el món donava molt de joc, i era inevitable imaginar-se'l així com a persona real: incapaç de conmoure'm.
La meva sorpresa amb aquest recull de contes ha estat molt agradable. Pàmies decideix posar molt més que algunes notes autobiogràfiques en molts de contes, s'exposa, sembla que fins i tot es sincera i ens regala algunes pàgines memorables i molt emotives a contes com "Quatre nits","Les cançons que li agradaven a Lenin", "Papiroflèxia", "El mapa de la curiositat" o "Cent per cent seda natural". En d'altres contes experimenta en la narració i juga amb el lector explicant un conte com si fos una recepta o encavint-lo a dins la història com a observador.
Dues horetes d'aquests estiu molt ben invertides.
Podeu consultar la biografia de Sergi Pàmies aquí, o escoltar-la explicada per ell mateix entrevistat per Jordi Garcia Soler aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada