dilluns, 17 de juny del 2013

Comença l'espectacle (All that jazz, 1979)


Comença l'espectacle (1979) és un film dirigit per Bob Fosse, coreògraf i director nord-americà, que, sent el quart dels cinc que va rodar, i influenciat per Fellini, vuit i mig (1960), representa part de la seva vida, justament quan estava acabant de muntar el seu film Lenny (biopic sobre el controvertit còmic Lenny Bruce) i, alhora, preparava el musical Chicago per Broadway. Fosse va aconseguir la Palma d'Or a Cannes (ex aequo) i 9 nominacions als Oscars, de les que únicament va obtenir premi en les categories de millor cançó original, direcció artística, vestuari i muntatge. Però veient aquesta història, l'espectador podrà gaudir de la intensitat amb què està feta la pel·lícula, resultant un musical realitzat amb força, observant també tots els excessos del protagonista, les seves aventures amb algunes ballarines (té una ex-esposa i una filla), la seva entrega per dur a terme les coreografies, i, sobretot, la seva addicció al tabac. En definitiva, Comença l'espectacle és un fantàstic musical ple d'escenes inoblidables amb un dels personatges més carismàtics que ha donat la història del cinema, gràcies sobretot a la gran interpretació de Roy Scheider.

dilluns, 10 de juny del 2013

Searching for Sugar Man (2012)



Sud-àfrica es trobava en ple apartheid quan pels seus carrers sonava "I wonder" en boca de tots els revolucionaris, himne del moviment per més de vint anys que no només va aconseguir despertar a la població, sino també les veus de molts músics africans que per fi s'atrevien a cantar sobre la discriminació política, econòmica, social i, sobretot, racial.
Del cantant, però, poc coneixien a part del seu talent i bona lírica. Sense accés a informació, la població sud-africana es dedicava a adorar al "poeta dels suburbis" gràcies a gravacions pirates i vinils en els que la cançó "Sugar man", sobre la drogadicció i crítica a la política, es trobava amb la censura més bàsica (raspar amb un cúter la zona del disc a prohibir).
El documental de Malik Bendjelloul "Searching for Sugar Man" recull el sensacional treball que, al llarg dels anys, dos admiradors van dur a terme quan es van posar a investigar sobre l'ídol de la seva generació, el cantant de "I wonder", del que només coneixien el seu nom, Sixto Rodriguez, i la llegenda de que una vegada, al actuar davant d'un públic gens amable, es va suïcidar dalt de l'escenari.
Una història sobre la ironia de la casualitat, del destí i les mans cobdicioses dels productors musicals, que mai van comunicar a Sixto el seu increïble èxit a Sud-àfrica. Prepareu els mocadors, meravellosa.

dilluns, 3 de juny del 2013

Melancholia (2011)


De la mà del director danès Lars Von Trier, estem davant d'una pel·lícula que s'allunya cada cop més del manifest Dogma 95 impulsat pel mateix director. Això es fa evident veient el pressupost del film i la utilització dels efectes visuals. Suposo que tot tenim dret a canviar d'opinió i d'allunyar-nos dels nostres propis paradigmes. 

Dit això, ens trobem davant d'una pel·lícula que barreja drama i ciència-ficció a parts iguals. Melancholia ens regala uns primers minuts on les imatges oníriques dels personatges, acompanyades amb la música de l'alemany Wagner, ens transporten al dramatisme de la destrucció del món. És curiós, com una seqüència tant dramàtica sigui alhora tant bella "visualment parlant". Passats aquests primers minuts de preludi del que esdevindrà, Las Von Trier divideix la pel·lícula en dues parts: en la primera part, anomenada Justine -Kirsten Dunst-, ens ensenya el dia del casament d'aquesta amb Michael, la història es centra en el convit que realitzen en la fastuosa mansió de John -Kiefer Sutherland-, cunyat de Justine. Aquest convit, li serveix al director per començar a presentar-nos als personatges principals del film i a perfilar la psicologia dels mateixos. En la segona part de la pel·lícula, anomenada Claire - la germana de Justine-, es centra en la visita inesperada de Justine, un altre vegada a casa de la seva germana i el seu cunyat, amb l'intent de recuperar-se d'un profund estat de depressió.  Aquesta segona part, coincideix amb l'aparició d'un fenomen astronòmic que acompanyarà als protagonistes fins el final de la pel·lícula, l'aproximació a la Terra d'un planeta anomenat Malenconia. 

La pel·lícula utilitza una situació límit per exposar diferents maneres d'enfrontar-se a la tragèdia:  des del pessimisme més dràstic, a l'optimisme més racional o, senzillament, a l'esperança  nascuda de  l'aferrament instintiu a la vida que tenim com a espècie . Lars Von Trier aconsegueix, de manera magistral, crear una atmosfera de tristesa permanent, altrement anomenada, malenconia. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...