dilluns, 23 de desembre del 2013
Bones Festes
Publicat per
Marc
Tornarem després de Reis amb més Porcions.
Mentrestant podeu seguir-nos a @PetitesPorcions.
Sigueu Feliços!
dilluns, 16 de desembre del 2013
Thor de Walter Simonson (1983)
Publicat per
Marc
a
Còmic
Pocs anys abans que una sèrie d’autors com Alan Moore, Grant Morrisson o Frank Miller canviessin per sempre la concepció dels còmics de superherois amb obres com Watchmen o Dark Knight Returns, Walter Simonson es va fer càrrec de Thor, en aquell moment un personatge en hores baixes.
Creat als anys 60 per Stan Lee i Jack Kirby, Thor es basava en el Déu de la mitologia nòrdica i el posava a la terra, vivint com a Donald Blake, un humà, metge de professió i que pateix coixera. Un humà amb la peculiaritat que quan pica amb el seu bastó al terra es converteix en Thor el Poderós Déu d’Asgard. El recurs habitual de la identitat secreta aplicat a un Deú superheroic.
Simonson arribà al guió i dibuix de la sèrie i, amb carta blanca per part de l’editorial, decidí acabar amb aquesta història del Dr. Blake. En uns pocs episodis situà les aventures de Thor a més a Asgard (la terra dels Déus) que a Midgard (la dels homes), enfocà les històries més a la mitologia nòrdica convertint la sèrie en un bon recull d’aventures de Déus, mortals, gegants, follets i alguna gata maula.
Amb un dibuix tan senzill com efectiu, el punt fort de la sèrie es trobava en els guions, entretinguts, divertits i addictius, amb el punt naïf que els còmics de Marvel i DC van anar perdent al final de la dècada dels 80 per tornar-hi només en comptades ocasions.
A finals de 2013 Panini ha reeditat aquesta etapa en dos volums, aprofiteu l’ocasió.
dilluns, 9 de desembre del 2013
Magic Magic (2013)
Publicat per
Asensi
a
Cinema
Mai
hagués pensat que aniria a veure una pel·lícula a les vuit del
matí, però sí, aquest any vam aixecar-nos a dos quarts de 6 per
anar a l'auditori Melià a Sitges a veure Magic Magic. Per sort, vam
escollir bé, i ràpidament la trama de la pel·lícula, i el cafè
amb llet d'abans, va fer treure'ns la son de sobre.
L'argument del film, ve a ser aquest: una jove americana de nom Alícia (Juno Temple) va a passar uns dies de vacances amb una cosina seva (Emily Browning) que està d'erasmus a una universitat xilena. La cosina li ha preparat un cap de setmana en una casa perduda en alguna regió de Xile, però no les dues soles, sinó que també estaran acompanyades pel xicot xilé de l'amiga i uns quants amics més. Fora de ser una vetllada divertida i agradable, aquest cap de setmana es convertirà per a la jove Alicia, en un malson inoblidable.
Voldria destacar de la pel·lícula, primer la gran qualitat dels actors que hi treballen, ja que aconsegueixen fer gran, una pel·lícula amb poc pressupost i sense gran artificis. Destacar sobretot la gran interpretació de la protagonista Juno Temple en la pell d'Alícia i també la inquietant i magnífica actuació de Michael Cera, un dels amics de la cosina. En segon lloc, i bàsic, la trama de la pel·lícula, el director aconsegueix portar a l'espectador allà on vol i el film evoluciona juntament amb l'estat d'ànim del personatge principal. Us recomano que mireu el tràiler abans de veure-la, perquè a mi em va sorprendre la idea preconcebuda que em vaig fer del film amb el què, finalment, em vaig trobar.
L'argument del film, ve a ser aquest: una jove americana de nom Alícia (Juno Temple) va a passar uns dies de vacances amb una cosina seva (Emily Browning) que està d'erasmus a una universitat xilena. La cosina li ha preparat un cap de setmana en una casa perduda en alguna regió de Xile, però no les dues soles, sinó que també estaran acompanyades pel xicot xilé de l'amiga i uns quants amics més. Fora de ser una vetllada divertida i agradable, aquest cap de setmana es convertirà per a la jove Alicia, en un malson inoblidable.
Voldria destacar de la pel·lícula, primer la gran qualitat dels actors que hi treballen, ja que aconsegueixen fer gran, una pel·lícula amb poc pressupost i sense gran artificis. Destacar sobretot la gran interpretació de la protagonista Juno Temple en la pell d'Alícia i també la inquietant i magnífica actuació de Michael Cera, un dels amics de la cosina. En segon lloc, i bàsic, la trama de la pel·lícula, el director aconsegueix portar a l'espectador allà on vol i el film evoluciona juntament amb l'estat d'ànim del personatge principal. Us recomano que mireu el tràiler abans de veure-la, perquè a mi em va sorprendre la idea preconcebuda que em vaig fer del film amb el què, finalment, em vaig trobar.
dilluns, 2 de desembre del 2013
Testament a Praga (1970)
Publicat per
Marc
a
Llibres
Tomàs Pàmies va escriure les seves memòries des de Praga poc abans de morir i les va enviar a la seva filla, resident a París, per tal que ella les polís. Tornant de l’enterrament del seu pare a la capital txecoslovaca, on havia viscut amb ell durant 12 anys, i coincidint amb els mesos posteriors a la Primavera de Praga, Teresa Pàmies emprèn la tasca encomanada, intercalant les memòries amb una sèrie de cartes dirigides al seu pare. En aquestes cartes hi reflexiona de com estan anant les coses a la seva estimada Praga i a la revolució obrera en general.
Aquests textos intercalats permeten llegir la biografia d’un pagès que va esdevenir un líder obrer al seu poble i que va poder arribar a complir el somni de viure en un país socialista, contraposada a la visió de la seva filla, socialista convençuda, que s’enfronta als dubtes generats davant l’invasió soviètica de Txecoslovàquia.
Una manera molt interessant d’apropar-se a la història a partir d’un itinerari particular i veure esquerdar-se un somni compartit per persones de diverses generacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)