Pocs anys abans que una sèrie d’autors com Alan Moore, Grant Morrisson o Frank Miller canviessin per sempre la concepció dels còmics de superherois amb obres com Watchmen o Dark Knight Returns, Walter Simonson es va fer càrrec de Thor, en aquell moment un personatge en hores baixes.
Creat als anys 60 per Stan Lee i Jack Kirby, Thor es basava en el Déu de la mitologia nòrdica i el posava a la terra, vivint com a Donald Blake, un humà, metge de professió i que pateix coixera. Un humà amb la peculiaritat que quan pica amb el seu bastó al terra es converteix en Thor el Poderós Déu d’Asgard. El recurs habitual de la identitat secreta aplicat a un Deú superheroic.
Simonson arribà al guió i dibuix de la sèrie i, amb carta blanca per part de l’editorial, decidí acabar amb aquesta història del Dr. Blake. En uns pocs episodis situà les aventures de Thor a més a Asgard (la terra dels Déus) que a Midgard (la dels homes), enfocà les històries més a la mitologia nòrdica convertint la sèrie en un bon recull d’aventures de Déus, mortals, gegants, follets i alguna gata maula.
Amb un dibuix tan senzill com efectiu, el punt fort de la sèrie es trobava en els guions, entretinguts, divertits i addictius, amb el punt naïf que els còmics de Marvel i DC van anar perdent al final de la dècada dels 80 per tornar-hi només en comptades ocasions.
A finals de 2013 Panini ha reeditat aquesta etapa en dos volums, aprofiteu l’ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada