Testament a Praga (1970)

Tomàs Pàmies i la seva filla Teresa son autors d’aquest llibre, escrit des de l’exili i guanyador del premi Josep Pla l’any 1971. El pare fou dirigent local a Balaguer del Bloc Obrer i Camperol, i la filla dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i casada amb Gregorio López Raimundo, qui fou secretari general del PSUC. 

Tomàs Pàmies va escriure les seves memòries des de Praga poc abans de morir i les va enviar a la seva filla, resident a París, per tal que ella les polís. Tornant de l’enterrament del seu pare a la capital txecoslovaca, on havia viscut amb ell durant 12 anys, i coincidint amb els mesos posteriors a la Primavera de Praga, Teresa Pàmies emprèn la tasca encomanada, intercalant les memòries amb una sèrie de cartes dirigides al seu pare. En aquestes cartes hi reflexiona de com estan anant les coses a la seva estimada Praga i a la revolució obrera en general. 

Aquests textos intercalats permeten llegir la biografia d’un pagès que va esdevenir un líder obrer al seu poble i que va poder arribar a complir el somni de viure en un país socialista, contraposada a la visió de la seva filla, socialista convençuda, que s’enfronta als dubtes generats davant l’invasió soviètica de Txecoslovàquia. Una manera molt interessant d’apropar-se a la història a partir d’un itinerari particular i veure esquerdar-se un somni compartit per persones de diverses generacions.