Després de moltes recomanacions de familiars i amics, al final la insistència ha fet efecte, així que fa dues setmanes vaig anar a la botiga de còmics de l'Albert, Pipa Còmic, i vaig comprar-hi MAUS; la novel·la gràfica guanyadora del Pulitzer dibuixada i escrita per Art Spiegelman.
En aquesta obra, Art Spiegelman ens explica la història real del seu pare Vladek Spiegelman, supervivent del camp d'extermini d' Auschwitz. Per escriure aquest relat, Art Spiegelmant va gravar en una gravadora moltes hores de converses amb el seu pare, i de fet, aquestes xerrades sobre el passat estan també reflectides a la història, així com també la relació entre pare i fill. Amb aquest base documental, l'autor ens explica la història viscuda pel seu pare, un jove empresari jueu polonès que es veurà immers en un malson i haurà d'intentar sobreviure, juntament amb la seva dona Anja, a un autèntic calvari. La novel·la es divideix en dues parts, la primera part anomenada, Relato de un Superviviente, ens explica des dels anys previs a la Segona Guerra Mundial fins a la captura del matrimoni Spiegelmant i la seva arribada a Auschwitz. En aquesta part, l'autor explica com es van conèixer els seus pares (els anys feliços), per després relatar-nos els inicis de la persecució als jueus fins arribar a la creació dels guetos. La segona part, anomenada, Y aquí empezaron mis problemas, es centra en les vivències dins del camp d'extermini fins a la fi de la guerra.
El primer que sobte de la novel·la és la caracterització dels personatges, ja que els jueus són representats amb cap de ratolí, els nazis amb cap de gat, els polonesos amb cap de porc, els francesos amb cap de granota, etc. Aquesta caracterització va portar certa polèmica, fins al punt de qüestionar-se fins i tot si retirar-la o no del mercat. A nivell d'opinió personal, dir que m'ha sorprès com he arribat a empatitzar amb els personatges, posant-me a la pell de la tragèdia viscuda per aquesta família: patint les separacions forçades, el neguit de la persones perseguides o amagades i sobretot, al final, entenent totalment el caràcter obsessiu i maniàtic del senyor Vladek. També m'ha agradat molt la utilització dels flaixos temporals, la història va fent salts en el temps, des de Rego Park (Nova York) durant als anys 70, on s'explica la relació d'Artie amb el seu pare, als anys de la Segona Guerra Mundial, mitjançant les entrevistes que li fa el mateix Artie al seu pare.
Certament, i aprofitant que ara fa 75 anys de la nit dels vidres trencats, és un bon moment per refrescar la memòria, perquè fets tant execrables de la història de la humanitat no es tornin a repetir mai més.
El primer que sobte de la novel·la és la caracterització dels personatges, ja que els jueus són representats amb cap de ratolí, els nazis amb cap de gat, els polonesos amb cap de porc, els francesos amb cap de granota, etc. Aquesta caracterització va portar certa polèmica, fins al punt de qüestionar-se fins i tot si retirar-la o no del mercat. A nivell d'opinió personal, dir que m'ha sorprès com he arribat a empatitzar amb els personatges, posant-me a la pell de la tragèdia viscuda per aquesta família: patint les separacions forçades, el neguit de la persones perseguides o amagades i sobretot, al final, entenent totalment el caràcter obsessiu i maniàtic del senyor Vladek. També m'ha agradat molt la utilització dels flaixos temporals, la història va fent salts en el temps, des de Rego Park (Nova York) durant als anys 70, on s'explica la relació d'Artie amb el seu pare, als anys de la Segona Guerra Mundial, mitjançant les entrevistes que li fa el mateix Artie al seu pare.
Certament, i aprofitant que ara fa 75 anys de la nit dels vidres trencats, és un bon moment per refrescar la memòria, perquè fets tant execrables de la història de la humanitat no es tornin a repetir mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada