Encara sota la influència d'haver visionat fa poc la quarta temporada de Dexter, que per cert és espectacular i molt recomanable, només llegir l'argument d'aquesta novel·la gràfica ja vaig saber que l'havia de comprar.
L'autor, Derf Backderf, ens explica que tots al llarg del nostre pas per l'institut hem coincidit amb personatges extravagants que ens feien riure o fins i tot ens podien fer una mica de por o resultar incòmodes, i que després amb el pas dels anys, repassant fotografies o parlant amb ex-companys, ens vinguin a la memòria i ens arribem a preguntar que haurà estat de les seves vides. En el cas de Derf Backederf, aquesta pregunta li van contestar tots els mitjans de comunicació del món el 22 de Juliol de 1991, quan Jeffrey Dahmer ( el conegut com a carnicer de Milwaukee) va ser detingut per l'assassinat de dicet homes i nois. Imagineu com deu ser saber que has estat company i amic d'un dels assassins en sèrie més important de la història.
En aquesta novel·la Derf ens intenta acostar a l'adolescència de Jeffrey Dahmer mitjançant els seus records i els dels seus companys d'institut, però també mitjançant moltes altres fonts com les entrevistes que va donar el mateix Dahmer abans de la seva mort, les entrevistes amb els pares, documents del FBI i nombrosos documentals i reportatges.
Com veurem al llarg del còmic, Dahmer des d'un bon començament ja convivia amb el seu "Obscur passatger", però: algú el podia haver ajudat?, per què la comunitat que envoltava aquest noi: pares, professors i companys no va ser capaç de veure que necessitava ajuda? També destaca el fet que aquest sinistre personatge no és producte d'un succés traumàtic ( com el cas de Dexter Morgan) sinó que viu una infantesa normal, dins d'un ambient familiar amb els seus problemes, però res fora del comú.
La lectura d'aquest còmic, fa evident que el ser innat de la naturalesa de molts d'aquests assassins costa d'assimilar per part de la societat, i per aquest motiu, sempre s'ha intentat buscar una causa o un orígen a l'instint assassí dels psicòpates i a la seva despietada i desmesurada crueltat. Suposo que és una manera d'intentar amagar l'autèntica naturalesa de l'ésser humà, que com ha demostrat al llarg de la història, és capaç de realitzar les coses més belles i meravelloses alhora que les més cruels i perverses.