Triangle (2009)

Parlar d'aquest espès thriller temporal i esmentar Los Cronocrímenes (2006) és com envellir; inevitable. No hi ha dubte que les dues pel•lícules prenen un parell de decisions claus molt semblants, però si ens centrem en Triangle, la trama es situa en un transatlàntic en alta mar, a on un grup de persones cauen en un opressiu bucle temporal mentre són perseguides per un (redoble de tambors) misteriós assassí encaputxat. La figura geomètrica que dóna títol al film assenyala tres possibles camins però la pel•lícula, en canvi, és de sentit únic i no triga a fer-se repetitiva. Hi ha un parell d'imatges que són més rotundes de l'habitual en aquest tipus de productes i com a exercici intel•lectual funciona prou bé, però també és cert que aixeca poques emocions en l'espectador. El director Christopher Smith explicava, just abans de la projecció en el Festival de Sitges, que ell tenia en ment un film de ciència ficció que produís el mateix efecte que Memento (2000), i ja saben com funciona això. Si li dius a algú que vas a explicar-li un acudit increïblement graciós, el més probable és que el desil•lusionis.