Es suposa que Jonah Hex és un tipus dur que reflecteix el costat més fosc i desesperat de la naturalesa humana, però això tan sols és en aparença. Hex té la cara desfigurada, vesteix un pollós uniforme de l'Exèrcit Confederat i es troba en un estat d'encabronament continu, per la qual cosa l'espectador percep que està a punt d’aniquilar a tota bestiola vivent, però en lloc d'això es fa amic d'un gos. La pel•lícula és una torbadora història de venjança a on el protagonista va i aconsegueix una mascota. El film s'esforça a suavitzar el seu propi material elaborant una relectura immadura dels convencionalismes del western, i dotant a l'estètica i als personatges d'un tractament de còmic de superherois, en el pitjor dels sentits. És com si algú s'hagués espantat davant el veritable potencial que posseeix el film i hagués pensat en reciclar-ho per a un públic adolescent. La pel•lícula, en definitiva, perd contínuament el to, pren les decisions equivocades i té un muntatge d'allò més tràgic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada