De la ploma de Steven Berkoff, actor, director i dramaturg anglès, ens ha arribat a Barcelona l'obra Els Dolents ( Shakespeare's Villans) amb la direcció de Ramon Simó, traducció de Marius Serra i l'actuació, com actor principal i únic, de Manel Barceló. Aquesta obra es proposa presentar-nos i explicar-nos les maldats dels dolents de les obres d'un dels dramaturgs i escriptors més venerat i admirat de la història, William Shakespeare.
Per tots aquells que no conegueu l'obra de Shakespeare no tingueu por d'anar a veure-la, ja que en tot moment els personatges són presentats per Barceló i contextualitzats dins de l'obra on apareixen. Per tant, és una obra que es pot seguir perfectament. Cal destacar la capacitat camaleònica de Barceló de posar-se a la pell de Iago, Richard III, Macbeth, Shylock, Hamlet i Oberon, entre molts d'altres i ser capaç de fer-los creïbles. També destacar la intensitat que mostra d'alt de l'escenari, en una hora i mitja de ritme trepidant passant d'un personatge a l'altre sense interrupció.
L'obra a més de parlar dels diferents tipus de dolents que hi ha: els intel·ligents, els mediocres, els marginats, etc. També reflexiona sobre les seves debilitats i misèries, tot intentant explicar com moltes vegades és en la falta d'amor on es genera el monstre. A més d'aquest tema, l'obra també intenta explicar les dificultats que tenen els actors a l'hora d'interpretar a tant il·lustres personatges, sobretot, si porten el segell del dramaturg anglès. Tampoc no falta, la caricaturització dels crítics i dels espectadors, tant importants i necessaris pel món del teatre.
En resum, una obra que ens submergeix dins de l'univers shakesperià a través dels seus personatges més enigmàtics, els dolents. En definitiva, una hora i mitjà de bon teatre.
Per tots aquells que no conegueu l'obra de Shakespeare no tingueu por d'anar a veure-la, ja que en tot moment els personatges són presentats per Barceló i contextualitzats dins de l'obra on apareixen. Per tant, és una obra que es pot seguir perfectament. Cal destacar la capacitat camaleònica de Barceló de posar-se a la pell de Iago, Richard III, Macbeth, Shylock, Hamlet i Oberon, entre molts d'altres i ser capaç de fer-los creïbles. També destacar la intensitat que mostra d'alt de l'escenari, en una hora i mitja de ritme trepidant passant d'un personatge a l'altre sense interrupció.
L'obra a més de parlar dels diferents tipus de dolents que hi ha: els intel·ligents, els mediocres, els marginats, etc. També reflexiona sobre les seves debilitats i misèries, tot intentant explicar com moltes vegades és en la falta d'amor on es genera el monstre. A més d'aquest tema, l'obra també intenta explicar les dificultats que tenen els actors a l'hora d'interpretar a tant il·lustres personatges, sobretot, si porten el segell del dramaturg anglès. Tampoc no falta, la caricaturització dels crítics i dels espectadors, tant importants i necessaris pel món del teatre.
En resum, una obra que ens submergeix dins de l'univers shakesperià a través dels seus personatges més enigmàtics, els dolents. En definitiva, una hora i mitjà de bon teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada