“Salsa de carne” és un programa de ràdio atípic. Tal i com els agrada a dir a ells, al principi de cada nova entrega, no s’emet ni per AM ni per FM ni a cap ràdio convencional. Només s’emet a través de l’internet terrestre.
Però no només és atípic per l’emisió (ja en coneixem alguns altres fenomenals programes de ràdio en format podcast) sino pel seu contingut. En una època en que les maquetes quasi ja no existeixen de manera física degut al boníssim servei de plataformes gratuites i consolidades com Myspace, Bandcamp o Last Fm (per citar només algunes) es crea un programa radiofònic amb un contingut que dona sortida, sobretot, a grups novells sense contracte discogràfic i totalment autoeditats. La proposta no és novedosa però tampoc és masa corrent en els temps radiofònics i, sobretot, televisius, que vivim ara mateix. És per això que trobo molt interessant un programa de ràdio que et filtra i resumeix d’una manera inteligent i desperta, amb un bon gust i un criteri coherent tot el que et podries estar perdent si t’aborreix saltar de màispeis en màispeis sense trobar gaires coses interessants. Però degut a l’enorme quantitat de grups d’aquestes caractarístiques que ens podem trobar a nivell global fa que la seva tasca es configuri dintre d’un àmbit territorial limitat a grups espanyols (si a algú li sembla que és poc és que no sap del que està parlant!).
L’equip del programa està encapçalat pels seus dos codirectors (L’Ángel Lamenor i el Sergio Navarro) i completat per una sèrie d’interessants col·laboradors com el Ninja del Amor (a punt d'abandonar, al programa al nº 69) amb el seu divertidíssim consulori amorós-sexual a mig pas entre el psicòleg més demagògic i la ganyanada más bèstia però amb un to força satíric, elocuent, disparatat i educatiu. També trobem a Javi Columbia (guitarrista de Los Alimentos y Columbia, entre d’altre facetes) o a un servidor fent una secció dedicada a les versions (anomenada “Las Perversiones del Capitán Toni”).
“Salsa de carne” el podreu trobar a www.salsadecarne.net. Si voleu fardar de grups que molt poca gent coneix i dels que es parlarà d’aquí a un temps com a novetats molt interessants adelanteu-vos i escolteu aquest fantàstic programa.
Els consumidors més habituals d’aquest blog tan xulo en diran que ja és el segon programa de ràdio que comento i que, alhora, col·laboro. Davant d’això només en puc dir un parell de coses… Per una banda, citar a Unamuno quan deia algo així: “En parlo molt sovint de mi mateix perquè és la persona que tinc sempre més aprop” i ,per l’altra, que encara em queden un parell de programes de ràdio amb els que en tinc un fort lligam amistos-radiofònic.
Però... aixo serà un altre dia. A la mateixa bathora! Al mateix batblog!
