Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gastronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gastronomia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de gener del 2014

Restaurant La primitiva de Lluçà


Just al costat del monestir romànic de Jussà trobem un racó on gaudir de bon menjar i bona música. El restaurant La Primitiva és d'entrada un lloc acollidor i agradable, la calidesa de la il·luminació i l'aspecte rústic i colonial del mobiliari aporten aquest sensació d'acollida. El restaurant no té carta, sinó que funciona amb un menú de degustació tancat de 20 euros, begudes no incloses, encara que hi ha l'opció de portar el vi de casa amb un sobrecost de 3 euros. La cuina és una cuina catalano-argentina cuidada en la presentació, i on s'intenta ressaltar el sabor dels elements "carnívors i vegetarians" que conformen els plats. A més d'aquesta bona experiència gastronòmica, en el restaurant La Primitiva també podreu gaudir de bones actuacions de música en directe, ja que en un dels racons del restaurant hi ha un piano i moltes vegades s'amenitzen els sopars amb concerts de jazz, bossanova, etc. A més, si se us fa tard, també podeu quedar-vos a dormir ja que el restaurant forma part d'una fonda, i segons m'han explicat les habitacions estan molt bé i el tracte és molt bo. 

Si aneu a Lluçà, sobretot no deixeu de visitar el monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà, és un monestir construït entre els segles sXI i sXIII on hi destaquen les seves pintures murals i el seu claustre. La visita és guiada i el guia és molt bo, tot un personatge. Aquest monestir està just al davant del restaurant, només els separen uns metres. 

En resum, un indret màgic dins d'una regió que reclama el dret a esdevenir comarca, el Lluçanès

divendres, 15 d’octubre del 2010

La formatgeria de Llívia



Llívia, població que al mapa sembla una illa de territori espanyol al sud de França, deu ser un dels pobles amb més bons restaurants per habitant que podem trobar a Catalunya, entre ells el que diuen que és el millor pizzer del món.
Avui però, parlarem de “La formatgeria de Llívia”, un restaurant ubicat en una antiga fàbrica de formatges i en un entorn idíl·lic, allunyat del nucli urbà de la població, el que permet gaudir del menjar i alhora d’unes bones vistes i, si el temps acompanya, aprofitar el seu magnífic jardí per fer-hi el cafè.
La carta, dividida en plats clàssics i cuina una mica més creativa, varia en funció dels productes de temporada, però sempre i podreu trobar una excel·lent carn i l’especialitat de la casa, un ventall de fondues de formatge i la raclette. Pel que fa a les racions, són més grans del que es troba habitualment en aquest tipus de restaurants, o sigui que ni els més afamats sortiran amb gana.
El tracte dels cambrers és proper i atent, gens estirat, i juntament amb una decoració on domina la fusta i que, dins del modern, defuig l’excés de minimalisme, fent en conjunt que els comensals se sentin molt a gust.
A més, la casa segueix elaborant mató i uns iogurts que farien canviar d’opinió als catadors de l’anunci del Griego. Els podreu comprar a la botiga que hi ha a la sortida del restaurant per emportar-vos-els a casa.

dijous, 19 d’agost del 2010

El Celler de Can Roca (2010)


Enceto les porcions gastronòmiques amb un restaurant proper. Proper en dos sentits. Perquè és a cinc minuts de casa i perquè, tot i tenir tres estrelles Michelin, no transmet fredor, pijisme... ni amb el tracte ni amb els plats.

Ja fa temps que, amb els de casa meva, anàvem al restaurant que la mare dels prodigiosos germans Roca porta a Taialà, just al carrer del darrera del Celler. La frase “anem a Can Roca a dinar” implicava dinar bo i casolà, mai mandra. Recordo un arròs, unes patates d’Olot i unes postres... boníssimes fins a la fi. Encara ara hi solem anar.

Amb el lluç amb vinagreta d’alls i romaní, el Celler de Can Roca va obrir les portes l’agost del 1986. Fins avui, i en paraules seves, “més de vint anys d’evolució a la recerca d’una cuina pròpia”. La distribució del restaurant et permet menjar amb intimitat. El servei és atent, proper, sense una gran formalitat però molt ben educat. L’ambient és heterogeni, hi ha parelles joves, grups de mitjana edat, famílies, molts estrangers...

Bé, anem al gra. Què s’hi va a fer a aquest lloc? Tenen tres menús degustació: el festival (9 plats i 2 postres), el clàssic (3 plats i 1 postre) i el degustació (5 plats i 2 postres), i una carta de vins més llarga que una Bíblia. Impressionant. Pels còmodes, es pot triar el menú amb el maridatge, una manera fàcil de menjar i beure tal i com s’ha de fer, amb el consell d’en Josep Roca. Els plats són originals, molt ben elaborats i generalment amb combinacions encertades: escudella de bacallà, llenguado a la brasa amb sabors del mediterrani, parmentier de llobregant amb trompetes de la mort, carpaccio de peus de porc amb mongetes de Santa Pau i ceps, etc.

També tenen una sala per als fumadors on s’hi pot prendre el cafè i els boníssims petit fours i, és clar, uns fabulosos puros pels entesos en la matèria.

En resum, una experiència gastronòmica altament recomanable i, si la butxaca ho permet, repetible!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...