Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exposicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exposicions. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 d’abril del 2011

Castell de Púbol



Quan un concepte ven, es fa tot el possible per exprimir-li fins a l’últim euro. Des de sagues de best-sellers fins a artistes moderns estan subjectes a les lleis del mercat.
Un d’aquests últims exemples es fa evident amb una visita al Castell de Púbol, últim taller creatiu de Salvador Dalí, mausoleu i espai dedicat a la seva mussa: Gala. El castell té cert interès pel seu origen medieval, però un cop dins dubto que interessi a ningú fora dels mitòmans o estudiosos del pintor. Al igual que passa amb la casa de Port-Lligat, no hi trobem cap obra rellevant fora de elements decoratius que poden cridar més o menys l’atenció. Dalí, però, va aconseguir crear un personatge entorn a la seva figura, que el fa tan atractiu pel públic general, que suposo que deu fer que mantenir aquests espais oberts el públic sigui rentable.
En definitiva, una visita que val la pena només si us ve de pas en una visita per la bonica comarca del Baix Empordà i no us reca gastar-vos els  8 euros que costa l’entrada. Un preu excessiu.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Relleus escultòrics de Josep Carceles (2010)



A la Capella de l’Antic Hospital de Malgrat de Mar es feia fins el 19 de setembre una exposició d'obres de Josep Cárceles, en ella a més dels relleus es poden veure escultures . L’exposició valia la pena però l’he anat a veure tard i, per desgràcia , quan es publiqui això ja no podreu veure-la a Malgrat, però si a Barcelona; a la Llibreria Claret (Roger de Lluria, 65) del 2o de setembre al 29 d’octubre. Si teniu la possibilitat de visitar-la no la desaprofiteu.
Josep Cárceles és un artista que té el seu taller a Malgrat, segons alguns articles que he llegit, la seva obra es pot emmarcar dintre del moviment artístic del creacionisme . Els artistes creacionistes creen noves realitats amb les seves obres, igual que Déu va crear el mon ells creen nous mons amb el seu art. Cárceles és un home profundament religiós, i això es reflexa a les seves obres, algunes estan concebudes per reafirmar i reivindicar la fe de l’autor, n’hi ha una en contra de l’avortament, un altre per protestar per la decisió de treure les creus de les escoles ...Si voleu podeu visitar el bloc de l’artista: Http://josepcarceles.blogspot.com, en el qual podeu veureu un ampli ventall de les seves obres. Una curiositat, a cada obra hi posa el dia que la va acabar i el sant del dia.
No sóc molt entesa en art, davant una pintura o una escultura la meva reacció sol ser molt primària, m’agrada o no m’agrada, en moltes ocasions no em paro a pensar en res més. Els relleus escultòrics i les escultures d’aquesta exposició m’han agradat, tot i que, com a atea convençuda, la temàtica d’algunes xoca frontalment amb les meves idees, però crec que amb l’art no figuratiu el tema de l’obra no és molt important, ja que un relleu fet com a protesta contra l’avortament jo el puc considerar un al·legat en la seva defensa .
Realitzades amb una interessant barreja de materials , algunes obres atrauen la teva mirada a la que entres, sense saber molt bé perquè, no pots passar de llarg i t’has de parar a contemplar-les, però això a la Capella de l’Antic hospital era difícil, l’espai és molt reduït i les obres estaven massa juntes, donava una sensació d'atapeïment que no permetia gaudir plenament de la mostra.

dimecres, 21 de juliol del 2010

Cinema signat (2010)


El Museu del Cinema de Girona exposa la col·lecció de fotografies Cinema signat, una recopilació de centenars d’imatges signades per actors, actrius i directors del món del cinema, que Vicenç Arroyo, un barceloní, però figuerenc d’adopció, ha cedit al fons del museu.

A través de les fotografies es pot resseguir una petita història del cinema que comença a la dècada dels 40 i acaba en l’actualitat. La mostra s’estructura en diferents seccions: el cos, el gest, el glamur, la disfressa, la mirada i el temps. Aquesta última molt curiosa de contemplar per constatar el pas del temps, també, en les mirades dels grans mites de Hollywood.

La col·lecció de Vicenç Arroyo està formada per més de 2.500 imatges recopilades tant personalment, com mitjançant sol·licituds a les distribuïdores o per la compra en cases de subhastes o botigues especialitzades. Hi ha, fins i tot, fotografies dedicades directament a Arroyo. Un petit audiovisual mostra com, molt curosament, s’han extret les fotos del àlbums personals (que també es poden veure en l’exposició) i s’han escanejat i convertit en fons del museu gironí.

Mites, fetitxisme, cinefília... Una “malaltia” del figuerenc d’adopció que per que per sort, ara tenim l’oportunitat de veure fins el 30 del gener del 2011, al Museu del Cinema de Girona.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...