Festa dels Empestats de Malgrat de Mar "Visita dramatitzada"

La nit del dijous 14 d'Agost vam ser reclutats a Malgrat de Mar per anar a lluitar a Barcelona dins del context de la Guerra dels Segadors, a més vam anar a signar el nostre testament davant del notari del poble per deixar cobertes les esquenes de les nostres famílies, vam fer revisió d'armes, vam anar a l'església per expiar els nostres pecats amb el cor celestial de fons donant-nos la benedicció , vam ser testimonis dels estralls de la Pesta Negra i les seves funestes conseqüències, vam presenciar la separació d'una parella jove, la destitució i elecció d'un nou alcalde i , finalment, ens vam trobar cara a cara amb la innombrable i les seves fredes però sàvies paraules. 

Aquesta visita dramatitzada és l'activitat estrella de la Festa dels Empestat de Malgrat de Mar, una festa que va néixer gràcies a l'amor per la història i també per Malgrat d'en Joan Piña, la Núria Arís i la Sònia Arangou. Aquesta idea de crear una festa cultural a Malgrat de Mar que fes present la vil·la en el mapa cultural del territori, s'ha convertit en una realitat que ja va per a la seva tercera edició i ha aconseguit mobilitzar a tot un poble - a la festa hi participen moltes associacions veïnals, grups de teatre, dansa, corals, etc.- aconseguint un èxit merescut, com demostra la nombrosa participació de la gent a la Rua dels Empestat i l'esgotament ,en només tres dies, de les places per a la visita dramatitzada pel poble. 

Així que ja ho sabeu, l'estiu que ve, per a la festa major de Malgrat de Mar- la festa de Sant Roc- no us podeu perdre la Festa dels Empestats, si voleu fer la visita dramatitzada pel poble haureu d'estar a l'aguait ja que les entrades volen. 

Aquí teniu alguns enllaços amb més informació:

• Blog " Festa dels empestats de Malgrat de Mar"
• Aparició al programa Divendres de Tv3.
• Pàgina del Facebook
• Vídeo " visita dramatitzada"

Vall fosca + Casa Macianet = binomi perfecte

Aquestes vacances hem decidit anar a conèixer la Vall fosca, ubicada a la part nord de la comarca del Pallars Jussà. He de dir que ha estat tot un descobriment, i pels amants del senderisme és la vall perfecta, per la gran quantitat d'excursions que es poden realitzar. Dels itineraris que hem fet aquests dies, voldria destacar la via verda del Carrilet, aquest sender segueix una antiga via de tren que es feia servir per transportar material des de la central hidroelèctrica fins als estanys, el camí transcorre per l'estatge alpí i serpenteja pels vessants de les muntanyes amb unes vistes privilegiades a vol d'ocell de la Vall Fosca. És un recorregut d'anada i tornada, però molt recomanable. Nosaltres el vam començar per l'estany de Sallente i en aquest cas vam realitzar a peu el desnivell de gairebé 400 metres del començament, però també es pot salvar aquest desnivell amb l'ajuda del telefèric, un cop superat el desnivell el camí transcorre planer fins arribar a la cambra d'aigües a l'alçada de Capdella on finalitza el recorregut. 

A partir de l'Estany de Gento hi ha moltes rutes d'alta muntanya que recorren els diferents estanys que conformen la capçalera de la vall, fins i tot podem arribar a Taüll o a Espot des dels GRs que parteixen d'aquest punt. Un altre itinerari que vam fer i ens va agradar molt és el que va de Capdella al Port del Rus, el camí és idíl·lic.  

Per acabar, recomanar-vos la casa rural on ens hem allotjat aquests dies, es diu Casa Macianet i es troba a Beranui. La casa té unes vistes espectaculars, les habitacions són molt còmodes i completes i tot està cuidat al detall. En Joan, el propietari, és l'amfitrió perfecte; és atent, discret i un cuiner magnífic. Els sopars a la fresca han estat espectaculars, cuina catalana amb productes de proximitat - molts dels productes són d'elaboració pròpia- i també ha estat molt agradable la companyia dels altres comensals; grans, plaents i profundes converses de sobretaula amb la Rosa, la Lídia, en Miquel i la Pilar. Tenim clar que repetirem l'experiència, Casa Macianet + Vall fosca = binomi perfecte. 

Déu vos guard els de la terra,

Déu vos guard els vilatans,

benvinguts a la Vall Fosca

turistes i estiuejants.

M'han dit que fes un romanço

que tota la vall cantés,

que agradés als de la terra

i també als forasters.

Ja és una feina galdosa,

ben galdosa, com hi ha món,

perquè diguis el que diguis,

no es pot contentar a tothom.

D'aquí en diuen la Vall Fosca

perquè està molt enclotat;

quan a altres llocs el sol brilla

pels d'aquí ja s'ha amagat.

»— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

Restaurant La primitiva de Lluçà

Just al costat del monestir romànic de Jussà trobem un racó on gaudir de bon menjar i bona música. El restaurant La Primitiva és d'entrada un lloc acollidor i agradable, la calidesa de la il·luminació i l'aspecte rústic i colonial del mobiliari aporten aquest sensació d'acollida. El restaurant no té carta, sinó que funciona amb un menú de degustació tancat de 20 euros, begudes no incloses, encara que hi ha l'opció de portar el vi de casa amb un sobrecost de 3 euros. La cuina és una cuina catalano-argentina cuidada en la presentació, i on s'intenta ressaltar el sabor dels elements "carnívors i vegetarians" que conformen els plats. A més d'aquesta bona experiència gastronòmica, en el restaurant La Primitiva també podreu gaudir de bones actuacions de música en directe, ja que en un dels racons del restaurant hi ha un piano i moltes vegades s'amenitzen els sopars amb concerts de jazz, bossanova, etc. A més, si se us fa tard, també podeu quedar-vos a dormir ja que el restaurant forma part d'una fonda, i segons m'han explicat les habitacions estan molt bé i el tracte és molt bo. 

Si aneu a Lluçà, sobretot no deixeu de visitar el monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà, és un monestir construït entre els segles sXI i sXIII on hi destaquen les seves pintures murals i el seu claustre. La visita és guiada i el guia és molt bo, tot un personatge. Aquest monestir està just al davant del restaurant, només els separen uns metres. 

En resum, un indret màgic dins d'una regió que reclama el dret a esdevenir comarca, el Lluçanès. 

El delta de la Tordera

                           

El delta de la Tordera està situat entre Malgrat i Blanes, actualment la pressió urbanística i turística de la zona l’ha degradat considerablement, però val al pena visitar-lo. Encara s’hi pot gaudir d’una residual vegetació de ribera i, sobre tot, hi podem veure una gran varietat d’aus que utilitzen el delta per hivernar o com espai de repòs en la seves migracions. Les millors èpoques per fer la visita són la primavera i la tardor, ja que durant aquestes estacions tenen lloc  les migracions i, per tant s’hi poden observar més animals.

La sortida que us proposo és anar al delta caminant des de Malgrat. Deixeu el cotxe a Malgrat i agafeu el camí del Pla, per ell arribareu al riu Tordera  passant pels camps de cultiu del Pla de Grau,  una fèrtil plana que, per sort, encara està  en plena explotació agrícola, quan arribeu al Tordera, seguiu pel camí paral·lel al riu, quan esteu casi a la desembocadura hi trobareu una torre d’observació, des d’ella es pot veure la llacuna permanent que forma el riu a la seva desembocadura i es poden observar els animals que hi fan estada. Recordeu de portar prismàtics. Seguint el camí arribareu al Delta.  A partir d’aquest moment el que hi podreu veure depèn de l’estació, de la pluja , de l’estat del mar... De tota manera el que sempre hi trobareu és la barra de terra que separa la llacuna del mar. És un lloc tranquil, un racó on parar-se a reposar i escoltar els sorolls relaxants del mar i dels animals,un paratge solitari, excepte  a la temporada turística, durant la qual és una platja nudista bastant concorreguda.

Per tornar cap a Malgrat seria ideal fer-ho per la platja, això us permetria gaudir d’una de les dues platges del Maresme que encara conserven vegetació de dunes,  però actualment anar caminant del delta fins a Malgrat és una cursa d’obstacles, les llevantades s’han menjat la sorra de la platja i part del terreny dels càmpings, els propietaris intenten, cada any, tornar a guanyar terreny al mar construint esculleres i cobrint-les de sorra, però, amb el primer temporal de tardor,  el mar reclama el que era seu, el camí desapareix i  tan sols es pot passar saltant per sobre de les pedres de l’escullera si el mar ho permet. Per tant, excepte a l’estiu, el millor és refer el  camí.

Berlín

Berlín és una ciutat que va caure dues vegades durant el segle XX però es va haver d’aixecar en tres ocasions. Aquest fet hi ha deixat empremta i el turista no pot deixar d’admirar a la ciutat i als seus habitants per aquesta fita.

Per a qui estigui interessat en el passat, Berlín té molta història però físicament en va quedar poca dempeus després de la segona guerra mundial. La majoria d’edificis d’interès van ser construïts o reconstruïts a la segona meitat del segle passat, fet que li dóna a la ciutat un aire més modern que d’altres ciutats europees. A tall d’exemple, un dels seus edificis històrics més emblemàtics, el Reichstag, fou rehabilitat amb la recuperació de la capitalitat del país per part de la ciutat, coronant-lo amb una magnífica cúpula obra de Norma Foster.

Aquesta reconstrucció va ser desigual als dos Berlins de la postguerra i el viatger pot deduir perfectamente a bona part dels carrers, gairebé 25 anys després de la caiguda del mur, si es troba a la part oriental o occidental degut a les diferències arquitectòniques entres ambdós dos blocs. Per si això no fos prou, diversos atractius turístics s’encarreguen de recordar-nos la guerra freda: el punt fronterer “Check point Charlie”, les artístiques restes de mur de l’East Side Gallery o les rajoles col·locades en els carrers i que segueixen el recorregut del mur.

Després del trauma, Berlín ha esdevingut una ciutat de moda per turístes però també per molts artistes, fins al punt que en algun barri sembla que hi hagi més galeries d’art que cafeteries i botigues. Aquest ambient artístic, tot i concentrar-se a certes zones, acaba encomanant-se a tota la ciutat, on es respira cert aire de llibertat i transgressió. Un té la sensació que tothom fa el que li dóna la gana dins d’un ordre i un respecte. Ningú molesta a ningú i ningú es sent molestat per ningú.

El turisme més cultural agrairà veure que Berlín, com tota bona metròpoli, conta amb museus amb material espoliat a cultures antigues, destacant l’altar de Pèrgam i la porta de Ishtar al Pergamonmuseum o el bust de Nefertiti al Neues Museum. I els que els hi agrada passejar podran gaudir molt movent-se a peu o en bici. Berlín és una ciutat plana, amb moltes zones verdes i té carril-bici a gairebé tots els carrers i les distàncies entre els punts d’interès turístic son força curtes.

Forat d' Aiguallut i Coll del Toro (Parc Natural Posets/Maladeta)

En aquest post us proposo realitzar un itinerari per gaudir de la magestuositat del Pirineu Axial, al ben mig del parc Natural de Posets/Maladeta, al Pirineu Aragonès. Aquest és l'indret del Pirineu on hi trobarem els cims més alts, amb la Madaleta i l'Aneto coronant aquesta serralada.

Per començar l'itinerari primer hem de deixar el cotxe aparcat a l'Hospital " Hostal" de Benasque, des d'aquest punt surten autobusos cada 30 minuts cap a La Besurta, és des d'aquest indret on comença l'itinerari. El camí està molt ben senyalitzat i encara que en els cartells informatius diu que són 45 minuts caminant, es pot fer perfectament en 30/35 minuts. Des d'aquest punt ja podem veure l'Aneto i el seu circ glacial, és precisament l'aigua del desglaç d'aquest el que origina el magnífic salt d'aigua que ens espera al final d'aquest recorregut. Un cop arribats a aquest punt, i si es vol caminar una mica més, es pot fer la caminada fins arribar al Coll del Toro. Aquesta és una caminada d'uns 45/50 minuts que val molt la pena, tant pel camí, com pel paissatge que ens espera al final amb l'ibón ( estanys de muntanya d'origen glacial) del Coll del Toro i les magnifiques vistes que des d'aquest punt s'ens ofereixen.


Per finalitzar a la dreta teniu el perfil topogràfic de l'excursió fins Aiguallut, com podeu veure és un recorregut molt fàcil  i amb molt poc desnivell.

Escenaris de la batalla de l'Ebre

En aquest post us proposo fer un itinerari pels escenaris de la batalla de l'Ebre, una de les batalles més terribles de la Guerra Civil Espanyola i que va decidir, malauradament, l'esdevenir final de la mateixa.

Començarem l'itinerari a Mòra d'Ebre, des d'aquest poble anirem cap al Coll de les Campusines. És en aquest indret on podem visitar les trinxeres de les Devees ( a prop de la Fatarella): conjunt de trinxeres excavades per l'exèrcit republicà, on ens podem fer una idea de com de dur havia de ser el dia dia dels soldats que si atrinxeraven. Si continuem per la carretera amb direcció  a Ascó, trobarem el Campament del XVè Cos de l'exèrcit i el quarter general de l'Estat Major, aquest va ser un campament del bando republicà on s'organitzaven temes de logística,com la distribució de subministres, i de presa de decisions. Un cop arribats a aquest punt, podem agafar la carretera direcció a Gandesa i un cop arribem al poble agafar la carretera C-43 direcció a Pinell del Brai. Aquesta carretera travessa la Serra de Pàndols i la de Cavalls, dues serres que van ser estratègiques a la batalla de l'Ebre i on es van lliurar les batalles més cruentes.  Dins d'aquestes serralades es poden fer itineraris - si teniu més d'un dia - i és molt probable que pogueu trobar algun vestigi de la batalla en forma de projectils, llaunes, metralla, etc. Per últim,  i desfent el camí, és imprescindible anar a visitar el Poble Vell de Corbera de l'Ebre: nucli antic del poble que va quedar totalment destruït durant la batalla i que dóna testimoni dels efectes devastadors de les guerres. Aquest espai és també un museu a l'aire lliure, amb escultures permanents que representen les lletres de l'abecedari i on les paraules de pau, escrites per autors de renom,  omplen de sentit la buidor de l'indret. 

Aquests són els espais que vaig anar a visitar, però n'hi ha molts més que em van quedar pendents per veure: la cota 705, els barrancs, el memorial de les Camposines, centre d'interpretació dels 115 dies, els refugis de flix i de benissanet, etc. 

Per més informació podeu adreçar-vos a la següent pàgina web: Batalla de l'Ebre.

Alquézar

Alquézar és un petit poble medieval de la província d’Osca, situat a l’última gorja del riu Vero, en plena serra de Guara. Declarat Conjunt Històric Artístic, conserva molt bé tot a la bellesa d’una vila de l’edat mitjana. Les cases envolten el Castell Col·legiata Santa Maria la Mayor, que domina des de les altures tot el poble i la vall del riu Vero.

Val la pena passejar tranquil·lament pels seus carres admirant els antics portalons amb escuts d’armes, les balconades de les cases, la Plaza Vieja porticada amb diferents estils, els passos elevats que ara són petits carrerons coberts (callizos). Mentre passegem trobarem diferent miradors que ens permetran gaudir d’unes boniques vistes de la gorja i de la vall del Vero i, si tenim sort, veurem volar algun trencalòs o uns voltors. Finalment arribarem al castell col·legiata, del castell, construït pels musulmans durant el segle IX, tan sols es conserva una torre i un tros de la muralla. La col·legiata té una barreja d’estils notable: romànic, gòtic, renaixement i barroc. Del romànic tan sols es conserven quatre capitells que estan dintre el claustre gòtic, totes les parets del claustre tenen pintures al frecs de diferents èpoques, val la pena fer la visita guiada, ens ajudarà a no perdre’ns res.

Alquézar mereix que ens hi arribem si passem a prop, però també hi podem anar un cap de setmana. D’aquesta manera, a més de visitar el poble, podrem triar entre una gran quantitat d’activitats: es poden fer rutes a peu i en bicicleta, visitar llocs amb pintures rupestres i pels més atrevits hi ha una gran oferta d’esports d’aventura com ara el barranquisme, el rafting, l’escalada... Si cap d’aquestes activitats us fa el pes, podeu aprofitar que el poble forma part de la comarca del Somontano i visitar alguna de les bodegues d’aquesta denominació . Totes ofereixen visites guiades amb tast, també es troben ofertes per visitar varies bodegues seguides però, si tenim en compte que les degustacions solen ser de tres copes de vi a cada bodega, aquesta opció pot ser perillosa. Algunes bodegues també fan jornades de maridatge i cursets de tast.

Parc dels búnquers de Martinet i Montellà

Passant per la carretera que va de Puigcerdà a La Seu d'Urgell (o de La Seu a Puigcerdà) no caldrà que siguem massa observadors per veure una sèrie de forats incrustats a les roques de les muntanyes que voregen la carretera. Es tracta d'una sèries de búnquers i nius d'ametrelladores que jo, ignorant, atrubuïa la seva construcció i ús al periode de la guerra civil. Estava totalment equivocat. La història és força curiosa, ignorada i interessant, i a la visita guiada al Parc dels búnquers de Martinet i Montellà ens l'expliquen de meravella i a més podrem entrar-hi.

Aquests búnquers formen part de la linea Pirineus, una linea que havia de construir-se als anys 40 per evitar una invasió estrangera a Espanya. S'ignora si la paranoia de Franco era davant d'un possible atac nazi, dels aliats o potser de qualsevol dels dos. Finalment la linea no es va acabar i òbviament no es va utilitzar  mai, i l'únic que n'ha quedat és una ferida al paisatge que gràcies a Memorial democràtic ara podem visitar tot i que la titularitat correspon encara al Ministeri de Defensa.

Si teniu pensat anar-hi, consulteu abans horaris, ja que fora de la temporada d'estiu no és obert cada dia.

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, Calella (1937)

Fa relativament poc temps (al 1936), a casa nostra, un villà molt baixet i no massa intel·ligent, va decidir plantar cara a la República i va esclatar la Guerra Civil espanyola. L’exèrcit de l’home baixet va comptar amb l’ajut del alemanys, que també disposaven d’un baixet amb mala llet, i dels italians que, com són les coses, també en tenien un de petitó. Ambdós països disposaven d’aviació, amb la que es dedicaren a bombardejar a la població civil. La població, per protegir-se de les bombes, va construir refugis antiaeris.
A Calella, des de fa poc, s’ha obert al públic el del Parc Dalmau. Només es permet la visita a la galeria principal, de 66 metres de llarg, revestida de maons i amb part de la il·luminació original. Un cop ets a dins et poses totalment a la pell dels nostres avis, et transportes enrere en el temps, sembla que puguis sentir la por, com si hagués quedat impregnada a les parets.
La visita és realment molt interessant, i a mes és gratuïta. L’únic problema és que qui va muntar l’exposició no va tenir em compte la climatologia, i va posar les fotos sobre fusta que la humitat es va encarregar de fer malbé. Per tant no hi ha els plafons explicatius que hi ha havia quan el van inaugurar. Aquesta mancança la supleix un excel·lent guia que respondrà totes les vostres preguntes.
Per poder visitar-lo cal trucar amb antelació al Museu Arxiu de Calella.

Bateig del Cel

La visita com cada agost de les perseides (llàgrimes de Sant LLorenç) ha fet que l'astronomia ocupi titulars a la premsa de casa nostra, i també ha originat una migració de neòfits cap a llocs amb poca contaminació lumínica per gaudir d'aquest espectacle. Ara bé, les llàgrimes de Sant Llorenç no és l'únic fenomen astronòmic que es pot veure des del nostre territori, i tampoc - a nivell d'opinió personal- no és dels més bells que ens ofereix el firmament. Tant és així, que cada estació de l'any ens regala una perspectiva diferent del nostre planisferi i de les meravelles astronòmiques que es poden veure.

Tot i que Catalunya no és un territori massa favorable per l'observació astronòmica, per l'alta densitat de població i els conseqüents efectes de contaminació lumínica que aquesta origina, si que té, repartits pel nostre petit però divers territori, una xarxa d'observatoris astronòmics encarregats sobretot de fer divulgació científica.

L'activitat que proposo la realitza l'Observatori Astronòmic de Castelltallat ubicat a la serra de Castelltallat, al ben mig del territori català. És una activitat que s'anomena Bateig del Cel i consta: d'una xerrada prèvia amb suport audiovisual, la visita a un Sistema Solar a escala que tenen a les instal.lacions, el reconeixement de constel.lacions a l'exterior mitjançant un làser i, com a plat fort, l'observació directe mitjançant el telescopi de l'observatori. Les millors estacions de l'any per realitzar aquesta activitat, tant pel que fa al que es pot observar, com per les condicions ambientals, són la primavera i l'estiu. Si podeu anar-hi aquesta última quinzena d'agost, podreu veure: Júpiter, la M31 ( galàxia d'andròmeda), Mizar i Alcor ( sistema solar binari), la M51 (galàxia remolí), les plèiades, etc.

Nosaltres vam realitzar aquesta activitat durant una escapada de cap de setmana, i ens vam allotjar a Cal Gambada. Cal Gambada és una casa rural que es troba al poble de Prades de la Molsosa i està a 15 minuts de l'observatori. Està molt bé de preu i té capacitat per a 12 o 13 persones.

Per finalitzar, advertir que l'observació a ull nu (de manera directe) a través d'un telescopi terrestre, no pot igualar de cap manera a les imatges que estem acostumats a veure a través d'Internet (imatges del Hubble, de la Voyager, etc.). L'ull humà és una màquina imperfecte que només capta una mínima part del espectre electromagnètic, l'anomenat espectre visible, per tant, no pot competir amb les càmeres fotogràfiques. Però això es veu clarament recompensat amb l'emoció de saber que estàs veient aquell objecte astronòmic en viu i en directe, que en termes astronòmics això sempre significa veure el seu passat.

La Barcelona modernista

Tothom ha sentit a parlar dels grans monuments modernistes de Barcelona - reclams turístics de la ciutat -, però segur que no heu sentit a parlar del Café de l’Òpera, de la Casa Almirall, de l 'hotel Espanya, del Bar Muy buenas, etc. Aquestes tavernes són una part indeslligable del modernisme i imprescindibles per submergir-se dins el context històric de l’època, i amb seguretat, molt més freqüentades llavors i ara que no pas les cases de la burgesia per tots tant conegudes.

A la mà de la jove empresa http://www.itineraplus.com/1/itineraris.htm us proposo que realitzeu un itinerari per aquest modernisme més d’anar per casa, un itinerari seguint les petjades nocturnes dels grans erudits del modernisme, per un barri que malgrat el pas del temps; encara conserva el dret de ser una de les cares menys amables de la ciutat, però també de les més freqüentades.

L’itinerari costa 17 euros amb dues consumicions incloses en el preu, el punt de trobada és a la porta principal del museu Macba de Barcelona. Es dóna l’opció d’agafar l’itinerari en català.

ÍNDEX DE SORTIDES

Alquézar
Bateig del Cel
La Barcelona modernista
Berlín
El delta de la Tordera
Escenaris de la batalla de l'Ebre
Festa dels Empestats de Malgrat de Mar "Visita dramatitzada"
Forat d' Aiguallut i Coll del Toro (Parc Natural Posets/Maladeta)
Parc dels búnquers de Martinet i Montellà
Refugi antiaeri de la Guerra Civil, Calella (1937)
Vall fosca + Casa Macianet = binomi perfecte