Bateig del Cel

La visita com cada agost de les perseides (llàgrimes de Sant LLorenç) ha fet que l'astronomia ocupi titulars a la premsa de casa nostra, i també ha originat una migració de neòfits cap a llocs amb poca contaminació lumínica per gaudir d'aquest espectacle. Ara bé, les llàgrimes de Sant Llorenç no és l'únic fenomen astronòmic que es pot veure des del nostre territori, i tampoc - a nivell d'opinió personal- no és dels més bells que ens ofereix el firmament. Tant és així, que cada estació de l'any ens regala una perspectiva diferent del nostre planisferi i de les meravelles astronòmiques que es poden veure.

Tot i que Catalunya no és un territori massa favorable per l'observació astronòmica, per l'alta densitat de població i els conseqüents efectes de contaminació lumínica que aquesta origina, si que té, repartits pel nostre petit però divers territori, una xarxa d'observatoris astronòmics encarregats sobretot de fer divulgació científica.

L'activitat que proposo la realitza l'Observatori Astronòmic de Castelltallat ubicat a la serra de Castelltallat, al ben mig del territori català. És una activitat que s'anomena Bateig del Cel i consta: d'una xerrada prèvia amb suport audiovisual, la visita a un Sistema Solar a escala que tenen a les instal.lacions, el reconeixement de constel.lacions a l'exterior mitjançant un làser i, com a plat fort, l'observació directe mitjançant el telescopi de l'observatori. Les millors estacions de l'any per realitzar aquesta activitat, tant pel que fa al que es pot observar, com per les condicions ambientals, són la primavera i l'estiu. Si podeu anar-hi aquesta última quinzena d'agost, podreu veure: Júpiter, la M31 ( galàxia d'andròmeda), Mizar i Alcor ( sistema solar binari), la M51 (galàxia remolí), les plèiades, etc.

Nosaltres vam realitzar aquesta activitat durant una escapada de cap de setmana, i ens vam allotjar a Cal Gambada. Cal Gambada és una casa rural que es troba al poble de Prades de la Molsosa i està a 15 minuts de l'observatori. Està molt bé de preu i té capacitat per a 12 o 13 persones.

Per finalitzar, advertir que l'observació a ull nu (de manera directe) a través d'un telescopi terrestre, no pot igualar de cap manera a les imatges que estem acostumats a veure a través d'Internet (imatges del Hubble, de la Voyager, etc.). L'ull humà és una màquina imperfecte que només capta una mínima part del espectre electromagnètic, l'anomenat espectre visible, per tant, no pot competir amb les càmeres fotogràfiques. Però això es veu clarament recompensat amb l'emoció de saber que estàs veient aquell objecte astronòmic en viu i en directe, que en termes astronòmics això sempre significa veure el seu passat.