L'excepcional documental The devil and Daniel Johnston (2005) emociona amb moments de la vida de Daniel Johnston, un artista nord-americà totalment autodidacte que des de fa gairebé tres dècades divulga els seus sentiments més íntims a través de la música i de la creació de cents de dibuixos. A causa d'una malaltia mental que des de l'adolescència li provoca crisis nervioses, la seva vida ha estat plena de misèries, encara que també s'ha convertit en una icona per a molts músics, com ho va ser per a Kurt Cobain, que va portar posada durant bastant temps una samarreta amb el dibuix de la portada d'un dels seus primers treballs, Hi, How are you? (1983). Ha estat versionat per més de cent cinquanta artistes, entre ells Tom Waits, Pearl Jam, Beck, Wilco o Yo la tengo; fins i tot va tenir alguna petita col·laboració amb els Sonic Youth, com es veu al documental. És a dir, que es podria dir que Daniel Johnston és un maníac-depressiu amb deliris de grandesa.
Potser tots aquests artistes es veiessin eclipsats per la seva forma tan sincera i emotiva d'expressar-se. Al documental li veiem tocar en concerts on realment la gent li vitoreja i és que les seves cançons, encara que moltes d'elles no estiguin ben tocades ni cantades, tenen alguna cosa d'especial en les seves melodies, a causa segurament de la seva manera de llançar enfora els sentiments guardats, amb tota la naturalitat del món, garrotejant la guitarra o el piano si fa falta. L'última cançó del documental amb les lletres de crèdit, Some things last a long time, és un exemple de l'emoció que hi ha en el seu interior, escrita per ell i Jad Fair, del grup Half Japanese.
Aquest documental és un gran treball del director, Jeff Feuerzeig, que amb una bona realització, un bon muntatge, i amb entrevistes de les persones properes a Daniel explicant els moments viscuts amb ell, com els seus pares (visiblement emocionats), els seus germans o el seu mànager, ha sabut mostrar tota aquesta admiració i aquest gran respecte de la gent, amb les virtuts i els problemes d'una de les persones més increïbles que s'hagin pogut veure a una pantalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada