The Visitor (2007)

The Visitor és una de les millors pel·lícules de l'última dècada, una història en la qual es realcen les poques virtuts de l'ésser humà, amb una dura crítica al tema de la Immigració als Estats Units. El director és en Thomas McCarthy, que aconsegueix una posada en escena pràcticament perfecta, amb una càmera sempre situada al lloc on li pertoca, sense alterar ni molestar als protagonistes d'aquesta bella història, aconseguint en ells una naturalitat patent.

Richard Jenkins, l'actor que feia de pare en l'aclamada sèrie A dos metros bajo tierra (2001-2005), és un professor de la Universitat de Connecticut, anomenat Walter Vale, que ha d'anar a Nova York per fer una conferència sobre un assaig d'economia que ha fet una companya seva, sent ell el coautor. Però quan entra a l'apartament que té allà des de fa 25 anys, en el qual no ha anat en gaire temps, es troba instal·lats a una parella d'immigrants perquè algú els va llogar el pis dos mesos enrere, sense saber ell res de l'assumpte. Però a partir d'aquí començarà una relació molt especial entre els tres i a diferència d'altres pel·lícules, l'espectador viurà moments brillants per la seva humanitat i tendresa.

I això és el que engrandeix aquesta pel·lícula. Els personatges són d'una autenticitat tan impactant que només de recordar-los se sent un confortat. El professor, de caràcter aparentment seriós, viu una vida bastant solitària des que la seva dona va morir, i l'actuació d'en Jenkins és realment magistral, amb una contenció i un saber estar davant de la càmera que deixa atònit qualsevol. I els dos immigrants, una noia del Senegal i un noi de Síria, seran uns perfectes companys de repartiment, sobre tot ell, ja que toca un instrument de percussió anomenat "djembe", que és una espècie de tambor, amb el qual ensenyarà a Walter els seus trucs, formant-se així una relació d'amistat entre ambdós.

Finalment, vull destacar que a la pel·lícula sorgeix una de les històries d'amor més belles que hagi vist en molt de temps en el cinema, basada en un afecte i respecte mutu, sense petons però amb abraçades i molta tendresa.