Enceto les porcions gastronòmiques amb un restaurant proper. Proper en dos sentits. Perquè és a cinc minuts de casa i perquè, tot i tenir tres estrelles Michelin, no transmet fredor, pijisme... ni amb el tracte ni amb els plats.
Ja fa temps que, amb els de casa meva, anàvem al restaurant que la mare dels prodigiosos germans Roca porta a Taialà, just al carrer del darrera del Celler. La frase “anem a Can Roca a dinar” implicava dinar bo i casolà, mai mandra. Recordo un arròs, unes patates d’Olot i unes postres... boníssimes fins a la fi. Encara ara hi solem anar.
Amb el lluç amb vinagreta d’alls i romaní, el Celler de Can Roca va obrir les portes l’agost del 1986. Fins avui, i en paraules seves, “més de vint anys d’evolució a la recerca d’una cuina pròpia”. La distribució del restaurant et permet menjar amb intimitat. El servei és atent, proper, sense una gran formalitat però molt ben educat. L’ambient és heterogeni, hi ha parelles joves, grups de mitjana edat, famílies, molts estrangers...
Bé, anem al gra. Què s’hi va a fer a aquest lloc? Tenen tres menús degustació: el festival (9 plats i 2 postres), el clàssic (3 plats i 1 postre) i el degustació (5 plats i 2 postres), i una carta de vins més llarga que una Bíblia. Impressionant. Pels còmodes, es pot triar el menú amb el maridatge, una manera fàcil de menjar i beure tal i com s’ha de fer, amb el consell d’en Josep Roca. Els plats són originals, molt ben elaborats i generalment amb combinacions encertades: escudella de bacallà, llenguado a la brasa amb sabors del mediterrani, parmentier de llobregant amb trompetes de la mort, carpaccio de peus de porc amb mongetes de Santa Pau i ceps, etc.
També tenen una sala per als fumadors on s’hi pot prendre el cafè i els boníssims petit fours i, és clar, uns fabulosos puros pels entesos en la matèria.
En resum, una experiència gastronòmica altament recomanable i, si la butxaca ho permet, repetible!
Ja fa temps que, amb els de casa meva, anàvem al restaurant que la mare dels prodigiosos germans Roca porta a Taialà, just al carrer del darrera del Celler. La frase “anem a Can Roca a dinar” implicava dinar bo i casolà, mai mandra. Recordo un arròs, unes patates d’Olot i unes postres... boníssimes fins a la fi. Encara ara hi solem anar.
Amb el lluç amb vinagreta d’alls i romaní, el Celler de Can Roca va obrir les portes l’agost del 1986. Fins avui, i en paraules seves, “més de vint anys d’evolució a la recerca d’una cuina pròpia”. La distribució del restaurant et permet menjar amb intimitat. El servei és atent, proper, sense una gran formalitat però molt ben educat. L’ambient és heterogeni, hi ha parelles joves, grups de mitjana edat, famílies, molts estrangers...
Bé, anem al gra. Què s’hi va a fer a aquest lloc? Tenen tres menús degustació: el festival (9 plats i 2 postres), el clàssic (3 plats i 1 postre) i el degustació (5 plats i 2 postres), i una carta de vins més llarga que una Bíblia. Impressionant. Pels còmodes, es pot triar el menú amb el maridatge, una manera fàcil de menjar i beure tal i com s’ha de fer, amb el consell d’en Josep Roca. Els plats són originals, molt ben elaborats i generalment amb combinacions encertades: escudella de bacallà, llenguado a la brasa amb sabors del mediterrani, parmentier de llobregant amb trompetes de la mort, carpaccio de peus de porc amb mongetes de Santa Pau i ceps, etc.
També tenen una sala per als fumadors on s’hi pot prendre el cafè i els boníssims petit fours i, és clar, uns fabulosos puros pels entesos en la matèria.
En resum, una experiència gastronòmica altament recomanable i, si la butxaca ho permet, repetible!
Que gustós tot!! I jo que avui soparé salmó fumat amb una o dues torrades untades de formatge a les fines herbes; home, doncs tampoc està malament...
ResponElimina