El Dr. Mort, l’enemic dels 4 Fantàstics, utilitza com a senya d'identitat una màscara de ferro que, a més, oculta el seu rostre desfigurat. El Dr. Goldfoot, en canvi, llueix un calçat banyat en or, qui sap si per a amagar el desastrós resultat d'una fatídica pedicura. Sigui com sigui, aquest tipus de recursos s’utilitzen habitualment en el món del còmic per dotar de personalitat els personatges, i sens dubte la pel•lícula que avui ens ocupa posseeix un dolent de còmic. Però deixant a un costat la influència del novè art i parlant en línies generals, El Doctor Goldfoot i la seva màquina de bikinis és una heterodoxa barreja de certs gèneres que es trobaven en plena efervescència a mitjans dels 60’s, i funciona com un encreuament jovial i festiu entre una comèdia d'horror, una paròdia de James Bond i un catàleg de roba interior. El film està creat amb el mateix motlle que ha produït un inesgotable subministrament de pel•lícules de sèrie B i únicament posseeix dues armes amb les quals captivar al seu públic; primer, l'assortit elenc de belleses en bikini, i segon, un humor tou molt vinculat al slapstick. La pel•lícula, en definitiva, és una rucada que te una dinàmica de dibuixos animats, on prevalen els acudits fàcils i les caigudes ximples, i algun ball interromp la trama de tant en tant. Les coreografies tampoc són res de l'altre món i es limiten al principi bàsic de conciliar la percussió amb el moviment del cul de les noies. A la banda sonora, en canvi, podem gaudir de les Supremes, un grup de música que va compondre un tema que casa a la perfecció amb l'estètica camp del film.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada