Valeria i la seva setmana de les meravelles (Valerie a týden divu, 1970)

És impossible no sentir-se fascinat pel laberint semàntic que representa Valeria i la seva setmana de les meravelles, un film pel que sobrevolen ombres d'Alicia al país de les meravelles i que està basat en un relat de l'escriptor surrealista Vítězslav Nezval. La seva història segueix l'enigmàtica lògica d'un somni preadolescent, el realitzador Jaromil Jireš ens (des)col•loca en l'estrany univers de Valeria, una òrfena de 13 anys que viu amb el seu tètrica àvia en un ambient de repressió religiosa. L'arribada al poble d'un grup de missioners i artistes ambulants iniciarà una cadena d'esdeveniments que provocarà que perilli la seva vida, la seva joventut i la seva innocència, i en els quals Valeria, amb l'ajuda d'unes arracades màgiques, haurà d'enfrontar-se a un diabòlic vampir. La pel·lícula elabora una inquietant metàfora sobre el despertar sexual d'una nena, prenent com a base elements del folklore i dels contes infantils. Lesbianisme, incest, vampirisme i iconografia cristiana, es donen de la mà en un film on el contrast entre puresa i obscenitat està molt present, i on els exteriors bucòlics i l'atmosfera de colors suaus, no fa més que intensificar una malsana corrent subterrània de maldat i vici.