dimecres, 22 de juny de 2011

Az prijde Kocour (1963)


És difícil descriure el gran plaer, la meravellosa sensació que t'omplena, al descobrir una joia tan gran de la cinematografia txecoslovaca, i tan injustament desconeguda. La pel·lícula sorprèn pel seu visible esforç de producció, per la bellesa de la seva narrativa lírica i per l'esperit autòcton de la seva trama, tot i que es desmarca de la plèiade de comèdies surrealistes de la Nova Onada txeca per desenvolupar una extraordinària rondalla moral, amb puntuals pinzellades d'humor. La història ens explica com un mag, una bella trapezista, una banda de músics i un gat amb ulleres, porten un fabulós espectacle d'il·lusionisme a un petit poble. El gat, a més, té una particularitat; quan es treu les ulleres la gent canvia de color segons la seva naturalesa i accions. Els mentiders i farsants es tornen violetes, els infidels grocs com el sofre, els tramposos i lladres grisos i els enamorats vermells. Aquesta estranya habilitat no trigarà a incomodar a alguns, que voldran desfer-se d'ell costi el que costi. La pel·lícula, així, es permet examinar la condició humana des del marc senzill que proporciona un conte, i emfatitza el paper de l'art com a mirall de la realitat. Bella, poètica, divertida i evocadora, Az prijde kocour te una posada en escena impecable i un aura màgic que pot recordar al dels grans musicals de Hollywood.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...