Asterios Polyp (2009)

David Mazzuchelli, després de signar, juntament amb Frank Miller, dues de les millors històries de superherois dels 80 i adaptar al còmic la “Ciutat de cristall” de Paul Auster, ens presenta ara una obra molt personal que guionitza i dibuixa.

Mazzuchelli aprofita aquest còmic per incloure-hi un munt de opinions personals, pors, dubtes existencials, plantejaments filosòfics i, tot i que sembli increïble, ho fa de forma totalment coherent articulant tots aquests conceptes al voltant de la història d’èxit i caiguda d’Asterios Polyp, un arquitecte de Nova York que té molt reconeixement però cap projecte edificat. La narració va alternant un capítol de la caiguda amb un de l’èxit en forma de flashback de tal forma que el lector va construint el personatge i entenent la història a un ritme que és l’adequat per a no prejutjar-lo, risc que es correria si s’expliqués la història de forma lineal.

Tot i que el guió és prou bò i interessant, on Mazzuchelli brilla especialment és a l’apartat gràfic, on utilitza totes les eines que el mitjà li posa al seu abast. No només el dibuix, el disseny o la perspectiva son importants, a Asterios Polyp, la rotulació i el color no només serveixen per complementar el dibuix o el guió, també formen part de la història que no s’entendria tant bé sense utilitzar-los.

Si Mazzuchelli ens va presentant obres d'aquest nivell, li podem perdonar que sigui tan poc prolífic.