Rain Dogs (Tom Waits, 1985)

Deixant de banda la seva faceta interpretativa demostrada en diverses pel·lícules (sobretot del director nord-americà Jim Jarmusch) i autor de les bandes sonores de moltes d'elles, cal dir que Tom Waits és un músic molt peculiar i autèntic, que des del seu primer àlbum (Closing Time, 1973) ha sabut combinar diversos estils com el blues, el rock, la polka o el jazz, i en els que s'ajunten tant instruments de percussió com de vent o de corda, i en els que per descomptat es pot reconèixer perfectament el que més el caracteritza: una veu entre esquinçada, afònica i ronca. I encara que a priori sembli una cosa que no jugui al seu favor, Waits sap utilitzar-la de manera impecable per crear una atmosfera única en les seves cançons, canviant el to segons ho consideri oportú. I l'àlbum Rain Dogs (1985) és un clar exemple dels diferents registres que pot obtenir amb la seva veu, trobant melodies tan suggerents com les genials Clap Hands, Jockey Full of Bourbon, Diamonds and Gold o Gun Street Girl. Llàstima que a part del millor Waits també trobem al pitjor, com en les balades rockeres de Hang down your head o la famosa Downtown Train, temes molt més comercials que s'allunyen moltíssim del Waits més fosc i interessant.