La franquicia de X-Men, després de dos magnifiques pel·lícules dirigides per Brian Singer, ens va donar un tancament de trilogia i un spin-off de Lobezno tant nefastes que semblava que l’havien deixat tocada de mort.
Però Brian Singer torna amb els mutants com a coescriptor i coproductor per demostrar que podia tornar a agafar l’essència dels personatges i fer una peli que, dirigida amb destresa per Matthew Vaughn, es posés a l’alçada de l’arrencada de la sèrie.
Aquesta vegada ens expliquen els orígens del grup i la joventut dels líders del mutants que vam conèixer a la trilogia original. Això ens remet als anys 60, en plena guerra freda on els mutants poden ser clau en el seu desenvolupament. I és clar que si tenim anys 60, guerra freda i espionatge, el referent és el Bond original, i la peli n’agafa molt encertadament l’estètica. S’havia parlat molt d’un spin-off que ens expliqués els orígens de Magneto, i d’alguna manera, tot i ser una pel·lícula coral, aquesta és la peli d’en Magneto, ja que sobre ell s’aguanta bona part del seu pes. Afortunadament, l’actor Michael Fassbender està a l’alçada del personatge, cosa gens fàcil si tenim en compte que el seu predecessor a l’hora d’interpretar-lo fou Ian McKellen.
A aquesta estètica i a aquesta bona interpretació l’acompanyen una bona història, uns personatges ben construïts i coherents amb el que ja se’ns havia explicat, January Jones i les dosis necessàries d’acció, tot plegat fa que passis dues hores al cine amb una peli que, tot i algunes mancances evidents, val la pena.
Llegeix també la crítica que n'ha fet "Quesito Rosa".
Llegeix també la crítica que n'ha fet "Quesito Rosa".
a favor totalment, molt entretinguda i recomanable (que després dels últims dos fistros que van fer, ja es molt). Ah! en Charles Xavier és el nuvi de Fiona de Shameless,la série anglessa de la que vaig parlar fa unes quantes porcions
ResponElimina