divendres, 3 de juny del 2011

Lamparetes (Antònia Font, 2011)



El dia que els mallorquins facin un disc dolent s'acabarà el món, ni calendari maya, ni terratrèmols, deep impacts o cogombres amb bacteris.
Més clar i accessible que 'Batiscafo Katiuskas', 'Lamparetes' ens torna a la particular visió de la realitat d'Antònia Font, un món ple de referències de la cultura popular on l'heroic es torna banal (fins en 'Clint Eastwood' acaba els seus dies sopant sol a la cuina) i el trivial es converteix en èpic (l'home que trenca a cantar al bar mentre els altres veuen el partit de 'Boreal'). Segueix l'habitual aposta pel pop senzill, fresc i sense prejudicis, per moments naïf (els cors de 'Me Sobren Paraules', la flauta i el Yupi Happy de 'Sospitosos' ...), però amb especial cura pels detalls i els arranjaments (impressionant el piano de 'Icebergs i Guèisers' o la falsa orquestra final de 'Pioners').
El disc s'obre amb 'Me Sobren Paraules' i 'Coses Modernes', exemples clars de la composició amb escriptura automàtica que sol utilitzar Joan Miquel Oliver, encara que en 'Lamparetes' es fa més patent que en anteriors treballs la seva intenció per explicar històries. Aquí hi ha la narració de l'arribada dels pioners a terres verges ('Pioners'), l'emocionant escapada nocturna del farer jubilat que encara conserva la clau del far ('Es Far de Ses Salines') o el conte d'amor bigger than life de 'Calgary 88', un hit perfecte, inqüestionable, que precedida del single 'Clint Eastwood'i de 'Icebergs i Guèisers' porten a 'Lamparetes' al seu cim. Pel mig encara queden cançons notables com 'Illes Balears', un irònic souvenir de tornada xampurrejat en spanglish i part final en reverse (la repetició de la lletra) o 'Es Canons de Navarone'. En el tancament, 'Minuts Musicals' és un notable instrumental perquè assimilis el que acabes d'escoltar, i no un 'Complimentant Compromisos Contractuals', entre altres coses perquè 'Lamparetes' surt editat en el propi segell del grup, Robot Innocent. I Pau Debon mai habia cantat tan bé, com a mostra aquest botó de la meva cançó favorita del disc i de la tota la seva discografia.

2 comentaris:

  1. Si senyor Jordi. Gran disc i gran Porció!

    ResponElimina
  2. Sempre em passo de les 400 paraules però aquest disc em provoca incontinència verbal, ¡no puedo parar de crear! :P

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...