dimarts, 21 de juny de 2011

Anatomía de un instante (2009)


Sembla que Javier Cercas tingui una obsessió pel comportament humà en un moment decisiu. Que tingui la necessitat d’estudiar-lo, analitzar-lo, entendre’l. Ja ens ho va demostrar al seu primer gran èxit “Soldados de Salamina”, una novel·la que girava entorn al moment en que un soldat republicà perdona la vida a Sanchez-Mazas, ideòleg de Falange.
El que Cercas va fer en aquesta novel·la ho porta molt més lluny a “Anatomía de un instante”. Impossible trobar un títol més precís per aquest assaig on trobem una minuciosa descripció dels fets enregistrats per les càmeres de TVE el 23 de Febrer de 1981 al Congrés dels Diputats: 3 destacats polítics no es van deixar intimidar pels colpistes. Aquesta és l’excusa per explicar-nos les arrels del cop, els seus protagonistes, i de passada fer-nos una biografia d’aquests 3 polítics: Santiago Carrillo, Manuel Gutiérrez Mellado i molt especialment Adolfo Suárez.
Tres biografies lligades al cop d’Estat del 36, a la guerra, a l’exili, a la dictadura i a la transició, amb els seves dèries personals, la seva voluntat de redimir-se i de fer història, que permet a l’autor plantejar-se dilemes referents a la moral i l’ètica lligada a la política. Dilemes tractats al llarg de l’historia per pensadors que van des de Maquiavel fins a Max Webber.
Per poc que us interessi la història recent del país, el llibre us semblarà apassionant, ben documentat i rigorós. Cercas deixa sempre ben clar fins on arriba la informació i on comença la interpretació dels fets i de la psicologia dels seus protagonistes. Crec recordar que va ser Jordi Pujol qui entrevistat el 23 de Febrer d’enguany a la ràdio, i quan li van preguntar que ens faltava saber del cop 30 anys després va venir a dir alguna cosa semblant a: “Res, tot està al llibre d’en Cercas”. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...