Som al futur, concretament en la dècada dels 90’s del segle XX, on Praga és la seu mundial dels viatges en el temps. Allà l'agència Universum ha engegat un negoci de turisme temporal amb el qual es pot anar de vacances a l'edat de pedra, l'antiguitat clàssica o qualsevol altra època que estigui d'oferta aquesta setmana. D'altra banda coneixem a un grup d'oficials nazis que gaudeixen de molt bona salut per ser octogenaris, el cas és que prenen pastilles anti-envelliment i encara estan ressentits per allò de perdre la guerra als anys 40 (els nazis no són famosos per la seva indulgència). Aquest destacament planeja segrestar un coet temporal i viatjar a l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial, l'objectiu és lliurar una bomba atòmica a Hitler i així canviar el transcurs de la història. Demà m'aixecaré i em cremaré amb te és, en definitiva, una pueril comèdia de situació amb rerefons futurista, on el fet científic és maltractat de manera impúdica i l'humor absurd és empès fins a l'infinit i més enllà. Alguns riures per a una trama molt complicada, però gens complexa. Comentar que Jindrich Polák, el director, també és el realitzador de Voyage to the End of the Universe (Ikarie XB 1, 1963), cinta de ciència ficció que alguns cataloguen com la baula perduda entre Forbidden Planet i 2001: Una odissea de l'espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada