El meu veí Totoro (Tonari no Totoro, 1988)

El meu veí Totoro (1988), de Hayao Miyazaki, és una història emocionant que ens mostra dos nenes, Satsuki i Mei, que es van a viure al camp amb el seu pare i en el qual coneixeran al follet d'un conte de fades, Totoro, amb el qual viuran una experiència inoblidable. A més, és indispensable en la història la relació de les germanes amb la seva mare que es troba convalescent en un hospital. I és que es podria dir que és una pel·lícula molt japonesa, on es veuen també diverses referències al Xintoisme, una religió més propera a la filosofia per basar-se en una adoració als esperits de la natura, basant-se que totes les coses tenen el seu esperit: les pedres, l'herba, cada arbre...

No oblidem tampoc que les pel·lícules de Hayao Miyazaki, amb l'Estudi Ghibli darrere seu, tenen un gran potencial artístic basat en una gran predilecció per l'animació tradicional en 2D, recreant un món propi de realitat i fantasia situat perfectament en una meravellosa posada en escena i amb una inusitada capacitat per animar qualsevol detall, per difícil que sigui. I no només això, les seves històries intenten deixar empremta en l'espectador d'algun clar missatge, com la unió en la família, aconseguint el seu objectiu sense ser una història marcadament infantil encara que sí una mica moralitzadora, i mostrant una infància plena de tendresa i imaginació, amb unes terribles ganes de viure que és el que precisament ens produeix una emoció que no podrem oblidar.