«Howl» és un pseudo-biopic signat per Rob Epstein i Jeffrey Friedman sobre la vida d'Allen Ginsberg, un geni que va bolcar en la poesia la visió crua i real de la vida mateixa, de la seva vida concretament, tractat tot amb un llenguatge brusc i real. La pel.lícula s'articula a través d'un dels moments clau de la història de la literatura contemporània: la lectura col.lectiva en la Six Gallery de San Francisco on Ginsberg recita per primera vegada 'Howl'. Aquesta primera manifestació pública de la generació beat (octubre de 1955) li serveix als directors com a nexe d'unió de les tres vies del film: una part d'il lustració animada (basada en les il.lustracions del col.laborador de Ginsberg, Eric Drooker, massa literal a vegades), una segona amb el judici per obscenitat que va patir l'editor del poema, Lawrence Ferlinghetti (amb el "senyor Don Draper" com a advocat defensor -noies crideu-) i una tercera, potser la més important, la visió que el propi Ginsberg té d'ella mitjançant una entrevista (amb un James Franco més que acceptable) que més aviat sembla una declaració d'autor. Una obra més que interessant (encara que una mica lenta) per entendre un dels últims genis que ha donat la poesia.
Per mí es bastant repetitiva, sobretot per la part de l'animació que és on més falla la pel·lícula. Hi ha masses escenes animades que intenten representar la poesia d'Allen Ginsberg, que ja és bastant personal com ell mateix comenta al film, i l'únic que s'aconsegueix és que l'espectador es cansi de seguida. I és veritat que en James Franco ho fa bastant bé però no és suficient. Hagués estat molt millor que s'haguessin centrat més en la generació beat, no sé.
ResponEliminaI per cert, recomano el documental que van fer els mateixos directors sobre la homosexualitat al cinema des dels seus inicis: El celuloide oculto (The Celluloid Closet, 1995). Molt interessant.