dimecres, 16 de març de 2011

La tomba de les lluernes (Hotaru no haka, 1988)


La gran diferència entre Hayao Miyazaki i Isao Takahata, els dos fundadors de l'Estudi Ghibli (1985), és que el primer, a partir de l'any de creació de l'estudi, ha estat més prolífic i més coherent en la seva carrera cinematogràfica. Va ser en 1988 quan Isao Takahata va crear la que és la seva obra més coneguda i per la que segurament serà recordat, La tomba de les lluernes, en la qual va apostar per la mateixa línia dramàtica que tant èxit li havien donat les sèries Heidi (1974) i sobretot Marco (1976), comptant aquesta vegada una història veritablement tràgica ubicada al Japó del final de la Segona Guerra Mundial, centrant-se en un adolescent anomenat Seita i la seva germana petita Setsuko.

La pel·lícula va rebre molt bones crítiques i va haver de sorprendre en el moment de la seva estrena, no només per la seva òbvia gran qualitat de l'animació sinó també per les seves contundents imatges, ja que és un drama tan dur que l'espectador no pot evitar emocionar-se i fins segurament deixar anar alguna llàgrima. No obstant això, un tampoc pot treure's del cap la sensació que a Isao Takahata li agrada endinsar-se en aquest tipus d'històries, aprofundint massa en la misèria dels seus protagonistes, buscant clarament la compassió de l'espectador. Encara que això no resta valor a la història ja que el record d'algunes escenes de la nena Setsuko són inesborrables i l'objectiu d'impactar es compleix totalment, resultant ser una de les pel·lícules més tristes de la història del cinema, encara que alguns aspectes del drama siguin utilitzats gairebé al límit.

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...