Ajami (2009)

La història transcorre en el barri d'Ajami a la ciutat de Jaffa, ciutat que està a pocs quilòmetres de la gran ciutat i capital econòmica d'Israel, Tel-Aviv. Aquest barri es pot considerar una bombolla, ja que és un gueto àrab en el ben mig del centre jueu d'Israel. A l'actualitat la situació està canviant, ja que és un barri que comença a atraure cada cop a més jueus com a conseqüència dels preus baixos dels seus pisos. Com podeu imaginar, aquesta nova realitat no està facilitant gaire la convivència al barri.

Serà en el mateix cor d'Ajami on es desenvoluparà la trama de la pel·lícula, Omar, un jove israelita musulmà, es veurà immers en una espiral de violència entre clans familiars per una venjança en una baralla que va protagonitzar el seu oncle, on Omar ni tan sols hi era present. La història d'aquest personatge es veurà entrellaçada a la de Malek, un jove Palestí que treballa en un restaurant d'un àrab cristià com a immigrant ilegal, i amb la de Dando, un policia Israelita i pare de família que ha perdut un germà en mans dels combatents Palestins.

Aquesta pel·lícula, juntament amb Vals con Bashir, de Ari Folman, confirma que hi ha un grup de cineastes d'aquest país que, sense pèls a la llengua, s'atreveixen a explicar el dia a dia del conflicte. La violència té un pes important en els dos films, però no és gratuita, només constata una realitat. També és interessant veure com es juga a la pel·lícula amb la línia temporal, aquesta manera de fer mama directament de Pulp Fiction, com reconeixen els mateixos directors. Cal dir que la pel·lícula està tota rodada amb gent del barri, no hi ha actors, els policies són policies de veritat. Aquesta manera de fer proporciona - segons els directors- més veracitat als personatges, i podem dir que el resultat els dóna la raó.

Crec que és una pel·lícula molt recomanable i que aporta una visió nova del conflicte, ja que explica una realitat ignorada per a molts: la història d'un barri àrab en ple cor d'Israel.