The cove es desenvolupa en diferents direccions. Veiem la reconstrucció de l’operatiu que Ric O’Barry i altres activistes van organitzar per poder filmar les matances de dofins que tenen lloc a Taiji, un poble de pescadors japonès. El poble està blindat contra curiosos, l’accés a la cala on es cacen els dofins esta tancat i tan la policia com els pescadors tenen patrulles de vigilància durant les vint-i-quatre hores del dia. Càmeres i micròfons camuflats en roques, en arbres i sota l’aigua i una operació per col·locar-los digna d’una pel·lícula d’espies van permetre al director i al seu equip filmar imatges realment esfereïdores . També ens explica la situació dels dofins que viuen en captivitat i la manera en que són capturat a la badia de Taiji, on es reuneixen, un cop a l’any, representants de zoològics i de delfinaris per triar entre els animals que els pescadors han acorralat. Els que no tenen comprador son empesos cap a la cala on seran caçats. Finalment ens mostren les imatges de la matança i com la carn d’aquest animals es comercialitza tot i presentar uns nivells de mercuri perillosos per la salut dels consumidors.
Però a la pel·lícula no hi ha veus discrepants, ningú que argumenti contra la tesi del film, segons Psihoyos cap representant dels pescadors va voler parlar amb ells. Això desvirtua en part la denuncia de The cove, de tota manera el director aconsegueix plenament els seus objectius, ningú pot veure el documental sense preguntar-se si els dofins que hem vist en algun espectacle poden haver estar capturats a Taiji. Tots els espectadors sortim del cinema colpits per les imatges i conscienciats de la necessitat d’acabar amb la caça de dofins .
Pel que dius ha de ser un documental molt dur. Em costarà veure'l.
ResponEliminaJo no podria veure-la!
ResponEliminaJo ja sabia que era un documental bastant dur i mai m'he atrevit a mirar-lo.
ResponElimina