dijous, 3 de març del 2011

Doctor en Alaska (Northern Exposure, 1990)



Partint d’un argument poc original, en el que un jove metge de Nova York es veu obligat a exercir a un petit poble d’Alaska, "Doctor en Alaska" té l’encert de construir interessantíssims personatges que habiten el poble,  i envoltar-los a tots plegats d’una mena de realisme màgic que contrasta amb el racionalisme i escepticisme del metge.
Les dues primeres i breus temporades, de 8 i 7 episodis, son el millor de la sèrie, la màgia t'atrapa i et pren el desig d'anar a viure a Cicely, formar part del poble, gaudir dels meravellosos paisatges que ens ensenya la sèrie contínuament, enamorar-te de la Maggie, escoltar el programa de ràdio d'en Chris i parlar de cinema o de qualsevol cosa amb l'Ed. Posteriorment, amb 4 temporades de més de 20 episodis, la màgia rebrota en alguns episodis més brillants, i es perd en d'altres de mediocres, mentres una tensió sexual entre la parella protagonista arriba a esgotar de tant estira i arronsa.
Cal però reconèixer els mèrits que té aquesta sèrie dels anys 90, que probablement va marcar part de la ficció televisiva posterior (com "Las chicas Gilmore"), i encara avui és una sèrie molt recomanable, tot i que un pèl inflada pel bon record que va deixar en els espectadors que la seguíem fa 20 anys.
Els que heu estat seguidors de la sèrie o consumidors ocasionals, no em negareu que us porta bons records els títols de crèdit, amb la música de David Scwartz i les imatges de Cicely.

4 comentaris:

  1. Quan la feien per la tele li vaig agafar certa mania i no guardo un bon record dels capítols que vaig veure (pocs). Igual ara que m'he tret punyetes de sobre la veig amb altres ulls. Ja et diré si al final m'animo

    ResponElimina
  2. Jo no la veia molt en aquella època; recordo que la meva germana sí que era una fan de la sèrie. Però he vist uns quants capítols en les vegades que l'han repetit a la televisió, i llavors m'he adonat que té coses que estan molt bé, com la Maggie, és clar. I és veritat que l'inici ja ha quedat en la memòria de l'espectador més nostàlgic.

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb el que dius de les 2 primeres temporades! Veient-la de nou, m'he adonat que tot el que creia que era original a "Las Chicas Gilmore", no ho és, és un plagi força descarat!

    ResponElimina
  4. Mítica!! Jo em vaig enganxar a una de les reposicions, no recordo la cadena, només que la feien molt tard. Estic totalment d'acord amb l'apreciació d'en Dani respecte la Maggie.

    Què deu ser d'aquesta mossa i de la resta del repartiment...

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...