L'argument d'aquesta història és únic i universal alhora: ella i ell s'ho pensen, ho fan, esperen, es desesperen, ella té la criatura (ell s'ho mira) i la criatura els capgira la vida.
La contraportada del llibre ens ho deixa ben clar. Carles Capdevila va decidir l'any 99 posar sobre paper la seva experiència sobre la paternitat en un llibre que va ser premiat amb el Pere Quart d'humor i sàtira. I és que és d'agraïr entre centenars de llibres sobre el que passa, el que passarà, el que hauria d'estar passant, el que et trobaràs, el com has d'actuar, etc, trobar una mica de llum, sentit comú i una alenada de realitat des d'un punt de vista molt humorístic.
El llibre fa de molt bon llegir, és breu i està construit en capítols curtets, cada un d'ells toca un tema concret, des del moment en que ella li planteja a ell un plà de futur, fins que la criatura ja comença a contar algun any.
Capdevila vol que qualsevol lector s'hi senti identificat. És per això, que sempre es refereix als pares com Ella i Ell, mai pel nom, i al fill per la Criatura, evitant fins i tot posar-li sexe. I quan dic que qualsevol s'hi pot sentir identificat, em refereixo a futurs pares, pares recents, avis, i fins i tot amics sense nens (o directament anti-nens), que també tenen el seu paper al llibre.
És molt divertit! D'aquells que si el llegeixes en un lloc públic sembles idiota perquè estàs tota l'estona somrient.
ResponEliminaVeig que us esteu documentant, així m'agrada!
ResponEliminaJo tinc un nen de deu mesos i me'l vaig llegir ara fa un any, quan l'esperàvem i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé. És distret, irònic, divertit i té molt fonament.
ResponEliminaTé bona pinta!! Ja li faré una ullada o ja me'l deixareu (je je).
ResponEliminaÉs que amb aquests temes ja ho diu bé el de l'APM: "Més val agafar-s'ho en conya"...