divendres, 1 d’abril de 2011

Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn (2004)

 
Una nova lectura dels Lleons de la vella Europa.
Aquest recull d’articles de Quim Monzó sota el denominador comú de les ciutats, té diverses parts ben diferenciades: Ens parla de l’Europa de l’est en el moment de la caiguda del bloc comunista; hi trobem el retrat d’una sèrie d’aeroports en els que s’ignora la ciutat de la que formen part; també s’observa els turistes a Barcelona, anant als llocs d’obligada visita de la ciutat; es retrata la ciutat de Nova York en els dies després de l’11-S; per acabar amb una visita a dues ciutats d’Israel.
Es tracta doncs de parts ben diferenciades que combinen la banalitat de la vida als aeroports amb la narració d’alguns dels dies que han marcat la història més recent. Tot això està passat pel prisma de Monzó, la seva aguda capacitat d’observació, el llenguatge senzill i directe, el seu sarcasme que, per exemple, ataca al turista que va a Barcelona, que no és gens diferent del català que volta pel món, i que per tant, aquest esdevé un atac al propi lector.
Una de les coses que més captiva de Monzó és l’esmentada capacitat d’observació dels petits detalls, de les petites històries, i com, a partir d’aquests, és capaç de donar al lector una foto del global de la situació, amb la virtud de saber-se posar en un lloc fora de tot i explicar tot el que veu sense involucrar-s’hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...