El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant (1989), és una pel·lícula fascinant, carregada d'imatges precioses i altres certament desagradables, que no deixa a ningú indiferent.
La història és pròpia del món del senyor Peter Greenaway, amb decorats absolutament teatrals. En aquest cas, l'argument es basa en la figura d'Albert Spica (Michael Gambon), l'amo d'un restaurant que és molt maleducat, produint veritable fàstic en l'espectador. Les seves terribles aparicions s'equilibren molt bé amb la història d'amor paral·lela de la seva dona Georgina (Hellen Mirren) amb un client del restaurant, Michael (Alan Howard), un enamorat de la literatura, que en la seva primera trobada en els serveis acabarà per provocar una veritable passió que els conduirà a fer l'amor cada dia, fins i tot a la cuina del restaurant, amb el beneplàcit del xef. No obstant això, a causa d'una delació, el senyor Spica s'assabentarà de l'afer de la seva dona i no es cansarà de buscar-los per tot l'establiment, destrossant tot ple de fúria i de ràbia. A partir d'aquí, el film entra en un moment crític, amb l'obligada fugida de la parella enamorada i amb l'estimable ajuda del xef.
Cal destacar la música de Michael Nyman, habitual en les pel·lícules del director, la fotografia de Sacha Vierny, el vestuari de Jean Paul Gaultier, i la increïble i sorprenent escena final. Encara que està clar que és una pel·lícula que hipnotitzarà a uns i fastiguejarà a altres.
De Greenaway només he vist "The Pillow Book", que em va agradar molt. Me l'apunto!
ResponElimina